Tant si l’animal és un cadell com si és un adult, l’educació a la nova llar és bàsica de cara a la bona relació amb la nova família. Com diu la Guia del Adoptante, de la fundació Affinity: “Ni l’edat ni les experiències traumàtiques…són un impediment perquè l’animal s’adapti bé a la nova família. Amb paciència i dedicació és possible corregir qualsevol problema que pugui sorgir”.

Guia del Adoptante

Qualsevol persona que sigui responsable d’un animal ha de complir les lleis establertes per la Generalitat de Catalunya. Podeu trobar més informació a l’apartat de lleis.

Què cal tenir en compte abans que entri a casa per primer cop:

On dormirà i mejarà?

Si és dins de casa cal buscar un espai que sigui pràctic per tots. Una manta o coixí a la mida de l’animal, li poden servir de llit. Si és afora: jardí o terrat, caldrà una caseta confortable i protegida de la pluja. Sempre ha de tenir un recipient amb aigua neta.

Passeig

Cal triar les hores que ens aniran millor per passejar-lo i serà un mínim de dues vegades al dia. Pot portar collar o arnès al qual enganxarem la corretja que també pot ser extensible. És la més còmoda per l’animal, però caldrà vigilar en el passeig per ciutat pels cotxes, gent altres animals…

Els excrements

Si és un gos adult, abans d’entrar a casa per primera vegada, és bo fer un passeig perquè es relaxi i defequi i, un cop ho hagi fet, fer-li carícies o premiar-lo amb llaminadures aptes per l’animal o un trosset de salsitxa, formatge, etc. 

Si és un cadell i no pot sortir de casa perquè encara no té totes les vacunes, li posarem un paper de diari a terra amb unes gotes de lleixiu, això estimularà la defecació al paper. Si es fes les necessitats fora del paper caldrà netejar el terra amb un producte que no porti lleixiu i acabar de netejar amb vinagre per eliminar-ne l’olor. Un cop ho hagi après i pugui sortir al carrer, caldrà utilitzar el diari inicialment per estimular la defecació, el qual servirà per recollir els excrements i dipositar-los al lloc adequat (paperera) abans de passar a la bossa de plàstic amb la mateixa funció.

L’alimentació

Es bo que a la protectora us donin una mica de pinso del que prenia habitualment. A l’endemà el barregeu amb el que li heu comprat i al tercer dia si li aprofita bé i l’accepta, ja podeu passar al nou. Si no menja gaire o gens durant els primers dies o té diarrea (i abans no en tenia) és normal, ja que de vegades l’estrès del canvi ho pot provocar. En tot cas estarem atents que no sigui un problema important i d’entrada ho tractarem amb una dieta adequada (iogurt, arròs bullit caldós amb pastanaga…) evitarem la llet, la xocolata, els dolços, encara que el gos estigui curat. Tampoc mai no li donarem ossos de pollastre o conill ja que li poden perforar els budells o l’estómac. Si es posa massa gras disminuirem la quantitat de menjar. En tot cas li’n donarem un o dos cops al dia, preferentment abans del passeig per estimular l’excreció. D’aigua n’ha de tenir sempre i ha d’estar neta.

L’esterilització

És el millor sistema per controlar el zel i els inconvenients derivats del mateix (agressivitat, que s’escapi, cadellades, etc.) Tabús que cal superar: no és cert que les femelles hagin de criar una vegada a la vida. S’ha de dur a terme, si pot ser, abans del primer zel. L’esterilització també evita problemes de salut. En les femelles l’embaràs psicològic i els tumors mamaris, i en els mascles la pròstata i tumors testiculars, entre altres.

L’educació i socialització

Ha quedat clar des del principi que és molt important. Qualsevol membre de la família ha de poder controlar l’animal i això serà possible si tots fem servir les mateixes normes, exercides de manera estricta però sense violènciaLa paraula NO servirà per aturar qualsevol acció incorrecta. Si fa les coses bé, se’l premiarà amb carícies, paraules agradables… El joc també serveix per educar-lo.

Globalment caldrà tenir en compte:

  1. Ha de saber obeir normes bàsiques: vine, seu, etc.
  2. Menjar només quan li toqui.
  3. Dormir al lloc que té assignat. Pujar al sofà o al llit només si li permetem.
  4. Començar i acabar el joc quan nosaltres vulguem. Mai no l’hem de perseguir, és ell/ella qui ho ha de fer. No donar-li una pilota a la boca, llençar-la perquè la vagi a buscar i la porti. Es positiu que jugui amb altres gossos, però si pot derivar en agressivitat cal aturar el joc. Quan es quedi sol/sola és bo que tingui joguines adequades amb què no es pugui fer mal o engolir. No li donarem mai sabates o roba perquè jugui ja que no distingeix entre vell o nou.
  5. No deixarem que es planti i ens pugi al damunt.
  6. Saludar-lo i fer-li moixaines quan nosaltres vulguem, no quan vulgui ell/ella.
  7. Si l’atrapem fent una malifeta és el moment de renyar-lo alçant el de veu i dient-li NO! Però no usarem la violència ja que només ens agafarà por. Es a dir ser correctes, lògics estrictes i també afectuosos quan es porta bé.

Es a dir ser correctes, lògics estrictes i també afectuosos quan es porta bé.