La família anabantoidei

Aquesta setmana en l’apartat de curiositats bestials seguim parlant d’animals marins ja que com podeu veure hi ha espècies molt sorprenents i aquest cop no serà diferent. Us parlarem d’una família de peixos anomenada Anabantoidei o també coneguts com “gourami escaladors”

A primer cop d’ull pot semblar que no tenen res d’especial, però si penseu això estareu ben equivocats. Són capaços de respirar oxigen de l’atmosfera durant un llarg període de temps, pot semblar contradictori ja que sempre ens han ensenyat que els peixos no poden respirar fora de l’aigua i es moren.

Aquesta família de peixos inclou, actualment, 34 espècies, tots amb la mateixa característica que els fa diferents. Anatòmicament, també es diferencien per un òrgan anomenat laberint. Aquest òrgan és un òrgan respiratori supletori.

Gràcies a aquesta estructura anatòmica dels Anabantoidei, poden respirar oxigen atmosfèric i viure en aigües estancades pràcticament sense concentració d’oxigen. El peix surt a la superfície, aspira l’ aire i el manté com una bombolla prop de la cavitat branquial. Un cop exhaurit l’oxigen de la bombolla, aquesta és alliberada per expulsar el diòxid de carboni que conté.

Així que si algun dia trobeu un peix respirant fora de l’aigua, tot i que no tenen l’habilitat de desplaçar-se fora del medi aquàtic, no us n’ estranyeu, és un Anabantoidei!

Aquí podeu veure com una de les espècies d’aquesta família respira fora l’aigua:

Els incendis i la natura

Poques vegades es pot demostrar d’una manera més fefaent la relació entre la natura i els éssers vius: animals humans i no humans.

N’hi ha que diuen que els animals són molt intel.ligents que quan oloren el fum O el perill marxen, això és veritat, però parcialment ja que si el foc els encercla poc hi poden fer. Tothom té a la memòria casos d’experts en incendis, com els bombers que no han pogut fugir i s’hi han quedat. El cas d’Horta de Sant joan, per exemple; sempre ens escruixirà el seu record. El mateix passa amb els animals. Per molt llestos que siguin no sempre poden fugir i queden atrapats. El vídeo que veureu en dóna exemples. També de l’esfeïdor que déu seu veure que no hi ha camins de fugida. No m’ho vull ni imaginar!!

Com és costum els humans estan darrere de l’origen del problema. S’estan acabant els pagesos que són els jardiners de la terra. Amb la seva labor la cuiden i fan zones de conreu que són veritables tallafocs. També estan a punt d’extingir-se els ramaders. Amb els seus ramats també cuiden la terra, són com veritables tallagespes pel sotabosc i eviten que hi creixin les herbes i els matolls que en assecar-se són l’esca que propicia els incendis. Mentre hi eren no els hem valorat. No estenem aquesta política centralista que només mira cap a les grans ciutats. Hi ha vida més enllà de les ciutats, vida que cerquen amb delit els qui estan immersos en la neurosi del brogit. Ens hem plantejat que si s’acaba la natura se’n va la poesia i el benestar?

Actuem ara que hi som a temps. Cal evitar la migració del camp cap a les ciutats. Ningú millor que ells i elles cuidaran la terra i tot

Les orenetes i el seu sentit a la natura

Les orenetes són molt més que uns ocells carregats de poesia (“volverán las antiguas golondrinas” de Gustavo Adolfo Bécquer etc)són ocells estimats pels humans per la seva contribució pacífica i eficaç en la neteja del medi ambient ja que una sola oreneta es menja diàriament el seu pes en insectes voladors. En cap cas es depredadora d’altres animals i no fa cap mal als camps. La seva única polèmica pot ser que embruten les façanes amb els seus nius i excrements, però això també és relatiu perquè per molta gent pesa més la imatge i el valor de la seva existència que no la mínima incomoditat del que hem dit. La molèstia dels excrements es pot revertir en positiu si deixem a terra un paper O cartró que els recull en caure, ja que es poden utilitzar com un eficaç adob per les plantes.

Actualment i com a conseqüència dels insecticides, plaguicides i el canvi climàtic, cada cop n’hi ha menys, passa igual amb les abelles i altres animals que són un indicador de l’impacte mediambiental dels humans. I pel que es veu no ho estem fent gens bé. Protegir la natura globalment és protegir-nos a nosaltres també. No hauríem d’ esperar a demà, ja que potser serà massa tard. Hem de saber llegir els indicadors que ens avisen: les orenetes, les abelles, la pujada global de la temperatura…prevenir, prevenir, prevenir. Som Intel·ligents? Demostrem-ho!!

Els cops de calor en els animals

Tant els gats com els gossos i en general tots els animals són especialment sensibles a la calor, i més quan és extrema. Cal prendre una sèrie de precaucions per tal d’evitar els cops de calor que poden ser mortals si no es reacciona a temps. Les mesures bàsiques serien: la hidratació, és a dir disposar d’aigua per beure. En segon lloc evitar estar a ple sol sense possibilitats de refugiar-se en alguna ombra fresca. No passejar a les hores de màxima incidència solar. No deixar-los a dins del cotxe al sol, encara que les finestres estiguin un pèl obertes l’escalfor que s’hi acumula pel tipus de materials de què consta pot ser molt perillós per l’animal. Si evitem aquests perills evitarem les conseqüències d’un cop de calor. Tots són importants i només una d’aquestes condicions pot ser tan greument fatal que els pot portar a la mort.

Curiositats bestials: El peix amb mans

Avui, en la secció de curiositats bestials, us parlarem sobre el Brachiopsilus dianthus o popularment més conegut com El peix rosa amb mans, aquest és un dels peixos més curiosos del planeta però, no és l’únic el qual les seves aletes adopten forma de mans, tots els peixos de la família Brachionichthyidae tenen aquesta peculiar característica que utilitzen per caminar pel fons marítim.

Habitat

Aquesta espècie només habita al sud de la illa de Tasmània (Austràlia), concretament en la zona demersal del mar (part propera al fons). Tot i que es coneix molt poc sobre la espècie, es creu que està molt amenaçada degut a la seva raresa i la poca quantitat que se’n troba.

Característiques

El peix pot mesurar fins als 9.9cm. El seu cos, com podeu veure en la imatge, és rosat amb taques roges o d’altres tons rosats, les aletes tenen un color molt semblant i els seus ulls són d’un to negre blavós.

Alimentació

La seva alimentació està basada en cucs i petits crustacis tot i que es considerat un mal caçador degut a que no pot nedar i camina molt lentament.

Per a defensar-se de la resta de depredadors, al no tenir la possibilitat d’escapar solta una toxina a través de la pell que mata a qui l’amenaça.

Així doncs, hem pogut veure un dels animals més peculiars del planeta Terra, un peix amb mans!

El canvi climàtic, una amenaça per la vida de milers d’espècies

Fa temps que el canvi climàtic és un problema que només podem resoldre els humans caviant hàbits de producció i de consum. Cal una acció eficaç per part de l’administració i dels governs dels països desenvolupats fent una acció global i instar els països en vies de desenvolupament que vagin directament a l’eficàcia de l’acció prudent -des de les energies alternatives fins a mitjans de producció respectuosos amb el medi- si volem que la nostra casa, la terra, ens duria anys i anys. El ritme de deteriorament és molt ràpid i potser quan vulguem fer marxa enrere ja no hi serem a temps. A la desgràcia que haurem creat per a milions d’espècies d’animals i plantes s’hi sumarà la mala consciència pel fet que amb tota la nostra cultura i coneixements no ho hem fet com calia. Tot això al mig de molt sofriment i desesperació.

Cal prevenir abans de curar perquè de vegades la malaltia, quan ja és greu, només té un camí i és la mort. Cal evitar la malaltia. Si som intel·ligents, demostrem-ho!

Un dels llocs on el canvi climàtic està afectant de manera més dura és a Grenlàndia on zones que anteriorment estaven cobertes de gel ara ho estan d’aigua. Podeu llegir la notícia fent clic aquí.

Tot i que pot semblar una fotografia molt bonica on es pot apreciar un paissatge natural, per desgràcia, no és així.

Curiositats bestials: La medusa immortal

Comencem un nou apartat anomenat Curiositats Bestials on us portarem dades curioses sobre diferents animals que de ben segur que us sorprendran. Comencem amb les meduses immortals.

Des de l’inici dels temps, l’ésser humà ha somiat en la immortalitat, en no morir mai. Moltes persones han dedicat tota la seva vida en trobar l’anomenat secret de la immortalitat. Tot i que nosaltres no hem estat capaços de trobar aquest secret hi ha un animal que sí, concretament una espècie de medusa anomenada Medusa Immortal (Turritopsis nutricula).

Tot i que sembla impossible que un ésser viu esdevingui immortal, no som nosaltres els que ho hem decidit, sinó la ciència, la qual considera que aquesta espècie ha aconseguit la vida eterna.

El secret d’aquesta medusa és la seva capacitat de revertir el seu cicle vital. Quan arriba a la seva maduresa es capaç de tornar a la seva forma de pòlip per tornar a ser adulta.

Què té de particular?

La particularitat de la medusa immortal és que les seves cèl·lules tenen la capacitat de realitzar la transdiferenciació. La transidiferenciació és la capacitat que tenen algunes cèl·lules (no mares) en convertir-se en un altre tipus de cèl·lula.

Així doncs, com funciona el procés? Consisteix en la degradació dels teixits de la medusa fins a convertir-se en el que sembla ser un sac de cèl·lules. D’aquest sac sorgirà un nou pòlip, el qual posteriorment es convertirà en una medusa.

Representació gràfia del cicle vital de la medusa immortal.
Representació gràfia del cicle vital de la medusa immortal

Aquest procès es repeteix cada cop que la medusa arriba a la maduresa, formant així un cicle tancat de la vida eterna.

Com pot morir?

Tot i els seu nom, la medusa no és exactament immortal, la medusa sí pot morir: si un peix es menja la medusa, aquesta sí mor; en cas de que la medusa surti fora de l’aigua també moriria.

Així doncs es podria dir que la medusa no és exactament immortal ja que sí pot morir degut a factors externs però en cas que no es mati expressament, no moriria mai.

Podeu veure un vídeo de com és exactament aquest misteriós animal:

Una altra condemna per maltractament

Potser si abundessin les denúncies per maltractaments, i la sanció pertinent, la gent s’ho pensaria dues vegades a l’hora d’actuar de manera incorrecta.

Celebrem que la justícia es vagi posant a lloc, d’altra manera les protectores no tenim potestat per penalitzar. Si la multa administrativa inclou una quantitat econòmica, bo és que es donés a la protectora que els acull ja que les despeses veterinàries s’han de pagar i sol passar que la protectora no rep res.

Només li quedarà la satisfacció d’haver-los cuidat i recuperat fins a l’adopció, però avui això ja no és suficient. Les protectores han de poder fer la seva tasca sense privacions econòmiques, ja fan prou de fer-se càrrec del patiment que generen aquestes situacions i de la despesa que comporta.

Podeu llegir la notícia fent clic aquí.