Història de la Lipa

Aquesta és la història de la Lipa, una de les cadelles que es van trobar a Alguaire. Es van adoptar a través de la protectora d’Artesa de Lleida i ja comencen a estar preparades per l’esterilització. Després d’algun problema de salut, la Lipa està perfectament i preparada per l’esterilització, com podeu observar en aquest vídeo que ens han enviat la família de la Dolors amb qui conviu rodejada d’afecte i de tota mena d’atencions. Ells estan contents de l’adopció i nosaltres també.

[fvplayer src=”//panimalistalleida.org/wp-content/uploads/2018/06/VID-20180625-WA0003.mp4″]

splash=”//panimalistalleida.org/wp-content/uploads/2018/06/Screenshot_20180625-194024-1.jpg” width=”848″ height=”480″]

Lligar un gos és inhumà i cruel

Tenir un gos encadenat és un acte inhumà i una amenaça per a la seguretat del propi animal, d’altres animals i de les persones. Se’l priva de la necessitat de socialitzar-se i s’oblida. Lligat a la seva cadena, passa a ser part del paisatge quan en realitat és un ser socialble que necessita escalfor, companyia i el contacte i amor de la seva família.

Està exposat a temperatures extremes, sigui hivern o estiu, de vegades amb resultat de mort; se’l deixa a la mercè d’insectes i d’atacs perpetrats per altres animals o persones.

Aquesta és una pràctica que s’ha repetit des de fa tant de temps, que s’ha normalitzat fins al punt que la gent ni es planteja deixar de fer-ho, encara que sigui cruel, perillosa i completa inútil.

Els ésser sociables, necessiten la interacció amb altres persones o animals per a un correcte desenvolupament. A la natura, els cànids mengen, dormen i cacen en ramat. Estan genèticament dissenyats per viure en grup.

Si està permanentment encadenat pateix un enorme dany psicològic i aquest animaló, que en principi era amistós, es torna neuròtic, descontent i sovint agressiu.

El coll és salvatgement lacerat pel collar a causa dels continus esforços per escapar. Sovint s’ acaba enquistant a la pell, produint-li ferides profundes i doloroses.

Pateix risc d’embolicar-se amb la cadena i depèn sempre del propietari per tenir accés al menjar, l’aigua i el refugi.

Els gossos encadenats es poden tornar agressius ja que defensen, des de la vulnerabilitat de la cadena, el seu territori. Es incapaç de donar-se a la fuga i sovint se sent forçat a lluitar. L ‘encadenament fomenta l’agressió indiscriminada com a defensa.

Un gos sociable i protector és el que està acostumat a estar amb la família i actua quan sent que alguna cosa pot amenaçar la seva seguretat. Aprèn a ser protector passant molt temps amb la gent i sentint-se estimat. Així aprèn a estimar també la seva família humana.

De cap manera se sosté aquesta forma de lligar un ésser viu i obligar-lo a existir en aquestes condicions que recorden temps reculats de l ‘esclavatge medieval. Evolucionar és un intent saludable de lliurar-se del patiment, el propi i el dels altres, siguin persones o animals.

Recomanacions davant els petards i els nostres animals de companyia

Com cada any pel mes de juny arriben les festes de Sant Joan, són molts els gossos i gats que pateixen d’una por exagerada i incontrolable a les explosions dels petards.

Qué hem de fer:

Convé tancar les persianes i finestres per disminuir la penetració del so dels petards i en alguns casos inclús tapar-los amb alguna roba.

Si el gos o un gat se’ns acosta quan té por, deixar que s’estigui amb nosaltres si és el que ell busca, però no acariciar-lo per no reforçar la por com una situació desitjable.

Si pensem que la situació es pot complicar, podem parlar amb el nostre veterinari de confiança per tal d’ajudar a disminuir l’ansietat amb productes farmacològics tipus ansiolítics. Aquests productes cal subministrar-los durant alguns dies, per tan és important contactar amb el nostre veterinari abans de la festivitat de San Joan.

Qué no hem de fer:

No hem d’intentar corregir la por del gos o gat posant-lo en contacte amb el so de les explosions dels petards de forma directa.

No hem de treure’l de la seva zona de seguretat de forma forçada.

No deixar-lo lliure al jardí, per que la por es motiu de fugida.

No hem d’acariciar-lo quan te molta por, pensem que el protegim i no es així.

No subministra-li productes de tipus farmacològic si no és sota consell d’un veterinari.

Els gossos i els gats potencien l’autoestima i el desenvolupament en els nens

Els animals de companyia com els gats i els gossos sempre han estat un suport comprovat pels propietaris adults o els menors que hi conviuen.

Aquests animals són els qui més beneficis aporten perquè són els qui més fàcilment interaccionen.

El gos, conegut afectuosament per molts infants com “bub bub” o el gat com el “miau”, solen ser l’animal preferit del nens però el que segurament alguns pares no saben és que quan van decidir tenir-ne un va ser tot un encert.

El fet de créixer al costat d’un gos o un gat els pot aportar beneficis emocionals, socials i formatius.

Els menors que es crien al costat d’animals domèstics són més propensos a enfortir la seva autoestima, a ser menys solitaris i, per tant, a desenvolupar millor les seves habilitats socials.

Qualsevol persona que hagi estimat un animal i hagi crescut al costat d’ell, és capaç d’apreciar de forma natural el valor de la companyia.

Per sota dels sis anys d’edat és quan els beneficis de conviure amb un animal poden ser més grans, encara que també són importants en preadolescents i adolescents.

Els beneficis no són només psicològics, també pot ajudar l’organisme dels més petits. Segons una investigació del Journal of the American Association, presentada al 2002, els menors que conviuen amb gossos o gats presenten un 50% menys de risc de patir al·lèrgies en un futur respecte els qui no tenen cap animal a casa.

Els beneficis són graduals depenent de l’edat de l ‘humà.

  1. Quan són nadons i comencen a caminar: en aquesta etapa de creixement, l’animal pot afavorir el desenvolupament motriu I cognitiu dels més petits, ja que aquests, a través d’aspectes sensorials I de moviment aprenen dels animals.
  2. Criatures en etapa preescolar: la relació entre una animal i un menor és molt positiva en aquesta etapa. Segurament l’infant desenvoluparà millor el sentit de l’empatia que altres menors i, per tant, es potenciarà la seva evolució socioemocional.
  3. Joves més grans (preadolescència i adolescència). La causa és que els animals domèstics requereixen cura I dedicació. Aquells adolescents que en tenen un a casa són més proclius a desenvolupar un sentit de la responsabilitat superior als qui no en tenen.

En conclusió els animals de companyia aporten beneficis en el desenvolupament psicològic, afectiu i social.

En cas que tingueu intenció d’incrementar la família penseu en una tinença responsable i eduqueu les criatures en el respecte, la responsabilitat I l’estimació en la interacció amb els animals de companyia.

Canàries aprova incloure empatia cap als animals dins dels continguts educatius

Aquí tenim un exemple de com la nostra societat va avançant cap a la defensa animal. En aquest cas en la comunitat de canàries que s’ha aprobar incloure contingut de empatia cap als animals dins del seu currículum educatiu de la educació obligatòria de les illes.

 

Notícia completa:

*Plataforma Animalista Terres de Lleida no es fa responsable del contingut distribuït en en l’enllaç.

Colònies de gats: Mètode CES.

És intolerable que avui encara es facin servir mètodes menyspreables i propis de les societats més reculades per controlar les colònies de gats. Avui amb un projecte CES possible (captura, esterilització i solta) té menys sentit que mai. L’administració, ajuntaments i consells comarcals, ja fan tard a aplicar-lo. És l’única manera de controlar, amb dignitat, les colònies tots respectant la vida dels animals i actuant sobre les proles no desitjades. Per una altra banda l’existència de felins als camps i en determinats espais de pobles i ciutats és del tot imprescindible, si volem tenir a ratlla els rosegadors, tot fugint de mètodes perillosos i no sempre permesos com el verí per a rates i ratolins, ja que els destinataris no són sempre els rosegadors. Tot i que avui es diu que hi ha verins innocus per a les altres espècies, un verí és un verí i no fa cap gràcia que se’l pugui empassar qualsevol altre animal.

Ja sabem que fer-se càrrec d’una colònia per part de l’Ajuntament, costa diners. De fet el control d’una manera assenyada, aplicant el mètode CES, és un servei més a la societat, i així assegurés les dues cares de la realitat:

  1. Tenir colònies amb individus sans i regulats.
  2. Mantenir els rosegadors a ratlla d’una manera eficaç.

Si els Ajuntaments s’adrecen a les creadores del mètode CES a Lleida o a una protectora de la zona tot buscant consell, ben segur que comprivaran que no és tan car ni complicat. O és que el verí és gratuit? I tot el que hi ha darrere? Mort dolorosa dels felins, patiment de les persones sensibles, incompliment de la llei… El món animalista serà inflexible pels enverinadors i maltractadors d’animals. I així ha de ser d’acord amb els nostres objectius. L’Administració hauria de fer-nos costat ja que la llei la hi obliga.
Aterrem al segle XXI d’una vegada i deixem enrere ja, èpoques reculades en què aconseguir els objectius s’havia de fer amb sang, suor i llàgrimes!

Podeu visitar el Facebook del Projecte CES Lleida: