Tanquen el zoo “del ruc pintat”

Fa uns dies es va tornar viral una imatge d’un zoològic del Cairo on es podia veure dos someres pintades amb ratlles de color negre per semblar-se a una zebra,  formaven part d’una sèrie d’activitats lúdiques per a nens, segons Ali Zabet, el director del petit zoològic. En uns pocs dies aquest fet es va convertir en un debat dins d’Egipte i des de totes les xarxes socials del món.

Gràcies a tot aquest ressò  nacional i internacional la direcció ha decidit tancar el zoològic i sol·licitar a la Fiscalia una investigació.

Article complet:

*Plataforma Animalista Terres de Lleida no es fa responsable del contingut distribuït en en l’enllaç.

Les canilles salvatges

Ningú no es pensa que aquell animal que es va perdre, aquell altre que es va abandonar o els cadells de les femelles que cadellen en una granja o masia puguin formar part un dia d’una canilla salvatge, però és així. No tots els animals abandonats o perduts van a parar a una protectora. Hi ha una part d’aquests animals que s’ajunten per sobreviure. Cacen junts, fan grups de quantitats respectables i es traslladen d’un terme a l’altre sense tenir en compte si l’ajuntament és dels que compleix amb els requisits de la llei de protecció o no. D’aquí ve que hi ha ajuntaments que es fan un tip de portar animals a Alcanó, amb la conseqüent despesa econòmica, mentre altres s’ho miren.

La conclusió és que si tots els ajuntaments complissin no hi hauria canilles salvatges. Ja que els animals abandonats o perduts són competència municipal. I què passa quan n’hi ha massa i poden arribar a molestar? Es pot demanar un permís al departament corresponent i sortir a caçar-los com si fossin conills. És clar que en tots els casos seria una acció il·legal i punible ja que amb els mitjans que hi ha avui de captura (gàbies trampa, dards…) i tal com resa la llei de protecció en l’article 19, es tractaria en un 99% d’accions il·legals que els grups i entitats animalistes estan decidits a denunciar.

Cal fer complir la llei de protecció i sancionar qui no ho faci. Això és competència dels Agents Rurals i dels mateixos ajuntaments.

Qui són les víctimes d’aquestes situacions?
En primer lloc els animals, després les persones sensibles i les protectores perquè alguns van a parar allí amb la conseqüent despesa, feina i patiment. Alegries poques en aquest món animalista.
Anar a les causes dels problemes és la manera més intel·ligent i generosa de procedir ja que evitem que es torni a reproduir el mateix problema. Prevenir abans de curar. Tota la resta és mala fe o excuses de mal pagador. Prou!!

Els arbres també importen

La vida dels boscos i la seva salut ens afecta a tothom. Als humans perquè són el pulmó i purifiquen l’oxigen. Els animals, en especial, perquè és el seu hàbitat natural sense el qual no poden viure. Els boscos fomenten la biodiversitat i l’equilibri dels ecosistemes. Talar-los, cremar-los, contaminar-los amb la pluja àcida provocada per la pol·lució de les fàbriques sense filtres , deixar les deixalles quan anem d’acampada O a buscar bolets… en diferent grau, els afecta. Qualsevol atac als boscos, és un atac a la vida, a la de tothom i en especial a la vida dels animals.
Tenir cura dels boscos també és tenir cura dels animals.

 

Us deixem una petita galeria d’imatges on podreu veure l’efecte que produeix l’escassetat d’arbres:

 

Encara no és història

Avui ja és història veure animals amb propietari que tenen paràsits visibles, és a dir puces i paparres. De tant en tant sona l’alarma i apareix un cas com el de Poio, Pontevedra, però en general la gent en té cura, sobretot perquè són molt evidents i són un exemple clar de deixadesa. Aquests paràsits externs poden transmetre malalties a través de la picada de puces o de les paparres. A més la pell lacerada per picades és més vulnerable a insectes com el mosquit transmissor de la leishmaniosi. Tot plegat posa en evidència la necessitat de mantenir el nostre animal de companyia lliure d’aquests paràsits incòmodes i perillosos.
Un punt i a part són els desparasitadors interns que netegen l’animal de cucs de diversa índole i que a part de ser un perill pel mateix animal ho són també per als humans, ja que es poden transmetre fàcilment a través de la saliva de l’animaló, després d’haver-se llepat les parts excretores que és la via habitual de sortida tant de larves com d’ous. Però aquest tipus de desparasitació no es té tant en compte, tot i que és tant O menys necessària que l’externa.
Els períodes de desparasitació solen durar uns tres mesos, passats els quals cal tornar a desparasitar. Si parleu amb professionals de veterinària us aconsellaran quins són els més adequats. D’aquesta manera podrem conviure amb l’animaló sense cap temor ni per ell ni per nosaltres.

Article del cas a Pontevedra:

*Plataforma Animalista Terres de Lleida no es fa responsable del contingut distribuït en en l’enllaç.

Què fer amb el nostre animal quan anem de vacances?

En aquesta època de l’any es comença a plantejar un “problema” pels que tenim animal de companyia i volem anar de vacances. El nostre company/companya necessita que el cuidin diàriament i de vegades en aquest període de vacances no és possible. Per aquest motiu us presentem diferents solucions que podeu tenir en compte.

  1. La primera és emportar-nos el nostre amic/amiga de viatge, hi ha molts llocs que accepten animals de companyia. Per facilitar-vos la feina us presentem una pàgina en la què estan recollits tots els hotels que accepten. Podeu accedir-hi fent clic aquí. En el cas del transport públic podeu consultar la normativa fent clic aquí.
  2. En cas que l’hotel o destí desitjat no accepti animals de companyia, podem demanar a un amic, company o veí que es faci càrrec durant un breu període de temps.
  3. Si cap dels nostres amics o coneguts ens pot donar un cop de mà, també podem deixar el nostre animaló en una residència canina on tindran cura de totes les seves necessitats, però aquesta opció té un cos econòmic. Els deixem un mapa amb les residències canines de tota la província de Lleida que podeu consultar fent clic aquí.
  4. Una solució més econòmica a les residències canines i també més còmoda i propera per l’animal són els cangurs, aquests tenen el gos a casa seva i aquest tenen un tracte més proper. Podeu trobar cangurs i ser-ho vosaltres a la plataforma DogBuddy. En aquesta web també podeu trobar passejadors de gossos a domicili i guarderies de dia.

Esperem que les solucions que us hem presentat us hagin servit i, si us plau, el que no feu mai és abandonar-lo i perdre a qui us estimarà per sempre.

Trobar l’equilibri, compartir. L’ós del Pirineu.

Des de temps immemorials l’espai d’alta muntanya era compartit amb animals no sempre sociables ni agradables als ulls dels humans. Eren animals dels quals no se’n podia treure cap rendiment i a més disputaven l’espai i les preses de caça amb els humans: eren els llops, les àligues, els óssos… A poc a poc la seva presència anà minvant, ja que es feien veritables batudes per eliminar-los. Era la llei del més fort i no hi ha dubte que les armes de foc hi van contribuir fins a la gairebé total extinció. D’aquí sorgeix el desequilibri i la proliferació d’espècies que, en no tenir depredadors, s’ han convertit en veritables plagues, són els porcs senglars i els conills, entre altres. I tornem a fer batudes per tal de controlar la població, però resulten del tot vanes. Ara s’està parlant de repoblar aquests espais per tal de tornar a la Natura allò que se li ha arrabassat: l’equilibri entre les diferents espècies. Però vet aquí que el rei de la creació se sent de nou amenaçat i no vol perdre els privilegis. Tot ha d’estar al seu servei per a gaudi, ús i explotació del que ha estat creat i sinó, s’elimina i llestos! L’humà ho sap fer molt be: treure de circulació allò que el molesta. S’ho ha cregut i vol el dret inalienable d’ús, abús i explotació. Vol ser més llest que la natura i no se’n surt. En comptes de posar la seva ment privilegiada i l’experiència al servei de l’equilibri i el saber compartir posant els mitjans i les renúncies, si calen, per fer-ho possible, tira pel dret i brama novament pel dret que històricament s’atribueix.
Amb seny es pot tenir tot, amb avarícia desmesurada com a únic hereu corre el risc de perdre-ho tot. Amb el que sabem podem treballar col·laborant amb la natura, però fracassarem si tornem a mostrar la cara fosca de la mort i la destrucció al servei només de la nostra cobdícia. Al Pirineu francès han trobat la manera de conviure amb l’ós. Hi ha grups, com Ipcena, que aporten raons de pes.
Escoltar, veure, sentir amb la ment i amb el cor. Trobar l’equilibri, compartir. Per què no?

Ipcena, estem amb vosaltres! No permeteu que us acallin!

Tancament d’un cafè que exhibia una lleona en una gàbia de vidre

Per fi la lleona Khaleesi ha estat alliberada per les autoritats turques, que han retirat la llicència de “zoològic i centre de rehabilitació”  gràcies a la recollida de firmes realitzades en la plataforma change.org. La lleona es trobava en un cafè d’Istanbul dins d’una gàbia de poc més d’un metre d’amplada.

Aquest fet es va fer viral després d’una publicació d’un vídeo, en el compte d’Instagram de la pròpia cafeteria, on es mostrava la lleona tancada en la gàbia de vidre amb uns pocs forats per a poder alimentar-la jugant amb una nena.

Vídeo de la situació en la que es trobava la lleona:

[fvplayer src=”//panimalistalleida.org/wp-content/uploads/2018/07/İSTANBULUN-ORTASINDA-REZİLLİK-.mp4″ splash=”//panimalistalleida.org/wp-content/uploads/2018/07/2018-07-19_112744.png” width=”256″ height=”320″]

Article complet:


*Plataforma Animalista Terres de Lleida no es fa responsable del contingut distribuït en en l’enllaç.

!AYÚDANOS A HACER JUSTICIA POR LOS PERROS ASESINADOS EN SARROCA DE BELLERA!

Hace unos días os pedimos ayuda para pagar el juicio de los perros tiroteados y muertos en Sarroca de Bellera. Os damos las gracias por la participación, cada euro que nos habéis regalado es una ayuda incalculable para nosotros, de verdad que nos conmueve ver que hay personas que se implican. Aún nos falta bastante para llegar al objetivo pero poco a poco confiamos en que nos ayudéis a hacer justicia.

  1. Excepto cuando nos encontramos ante casos tan terribles como el de Sarroca, en cuyo caso nos volcamos en ello, Plataforma en su día a día dedica todo lo que recibe de las donaciones a poner en marxa sus campañas anuales:
    Educación en las aulas sobre responsabilidad en la tenencia de animales de compañía. Creemos que las generaciones futuras son la esperaza para cambiar hacia una sociedad más justa y solidaria con los animales.
  2. Campañas de Chipaje a precios muy económicos en las comarcas de “les Garrigues” y “el Segrià” con el apoyo de “Agents Rurals de les Garrigues” y el beneplácito del Consell comarcal del Segrià. Ha ido muy bien y pensamos repetir.
  3. La cría descontrolada que acaba en su mayor parte en abandono y camadas indeseadas también es uno de nuestros principales quebraderos de cabeza, por eso preparamos campañas de esterilización. Actualmente estamos preparando una campaña de esterilización de hembras (gatas y perras) para zonas especialmente vulnerables (granjas, masías, cercados…) de donde salen la mayoría de cachorros, pero para que funcione necesitamos el apoyo logístico del Consell comarcal del Segrià y en esto estamos trabajando para que se convenzan de la bondad de la campaña, hoy imprescindible.
  4. Otro objetivo de Plataforma es luchar CONTRA LAS INJUSTICIAS con los animales, ya sean maltratos o muerte. El último caso es el asesinato de los perros de Sarroca de Bellera. Y otros casos que tenemos esperando, pero a todo no podemos llegar. Nos falta voluntariado y recursos.¡-

Las entidades animalistas somos asociaciones sin ánimo de lucro y sobrevivimos como podemos desde el punto de vista económico, pero cuando se presenta un juicio al que hay que responder poniendo lo que tenemos que son ganas y deseos de acabar con los maltratos y los asesinatos de animales, aquí naufragamos porque llueve sobre mojado ya que no disponemos de las cantidades requeridas, dinero en nuestro caso, que hemos gastado preparando las campañas referidas y para las que, de momento, no recibimos ayuda alguna.
Queremos seguir trabajando en pro de los animales y para ello necesitamos vuestra ayuda ya sea como voluntariado en las diferentes campañas o económicamente para poder pagar el juicio que tenemos pendiente. !Ayúdanos a ayudarlos!


*Plataforma Animalista Terres de Lleida no es fa responsable del contingut distribuït en en l’enllaç.

Jocs per a gats

Com tots sabeu els gats són animals curiosos per naturalesa i, per tant, oferir-los elements que mantinguin estimulada la seva ment és un requisit per mantenir els nostres animals sans i feliços. Una bona forma de conseguir-ho és mitjançant el joc, donat que a través d’aquest aconseguim cubrir les seves necessitats de diversió. La falta de joc en el gat pot generar avorriment, que pot comportar estrés i problemes derivats com la destrucció del mobiliari. Per aquest motiu us presentem aquestes joquines.

 

Joc 1. Pluma

[fvplayer src=”https://panimalistalleida.org/wp-content/uploads/2018/07/WhatsApp-Video-2018-07-14-at-16.17.45.mp4″ width=”640″ height=”352″]

Joc 2. Boleta

[fvplayer src=”https://panimalistalleida.org/wp-content/uploads/2018/07/WhatsApp-Video-2018-07-14-at-16.17.46.mp4″ width=”640″ height=”352″]