La desforestació, l’efecte hivernacle i el consum de proteïna animal

Ens preguntarem què té a veure el consum de carn, la desforestació i l’efecte hivernacle. Doncs hi té a veure i molt. La desforestació moltes vegades està produïda per la necessitat de pastures per alimentar el bestiar.

Grans extensions de selva són arrasades anualment per fer-ne pastures. Al cap de poc aquesta terra és torna herma i han de tornar a arrasar més selva pel mateix objectiu quan si aquest aliment que es dóna als animals, siguin vegetals o lleguminoses, s’utilitzessin per alimentar els humans amb menys quantitat en tindríem prou no arrasariem la selva i no haurien de morir animals.

L’efecte hivernacle, tan clarament relacionat amb l’augment de la temperatura a la terra i tot el que el fet comporta, està directament relacionat amb els gasos que genera la ramaderia que està per damunt dels que genera tot el trànsit rodat de la terra, tal com explica l’informe elaborat per Greenpeace.

La necessitat diària de proteïna animal és aproximadament d’un gram per quilo de pes d’una persona. Com podeu comprovar en consumim molta més. A part de disminuir el consum de proteïna animal també podem eliminar-la totalment, si consumim proteïnes vegetal ( llegums, fruits secs…) Amb unes qualitats organolèptiques superiors a la carn. També evitem el sofriment de la criança en granges i la mort en escorxadors.

Només de pensar que tantes vides es creen per viure amb privacions de tota manera ( de relació, d’espai, de salut…)per anar a parar al corredor de la mort, pensaríem que més valdria no haver nascut. I sinó, poseu-vos per uns instants a la seva pell. Però feu-ho asseguts i que us doni l’aire.

Podeu llegir la informació relacionada proporcionada per Greenpeace fent clic aquí.

Reunió amb l’Ajuntament de Menàrguens

Menàrguens és una població de la comarca de La Noguera. El motiu de la reunió va ser una alerta que ens va arribar que l’Ajuntament prohibia d’alimentar les colònies de gats. La reunió va transcórrer sense cap comentari que parlés de despreocupació pels animals, ans al contrari: cercaven una protectora que els fes el servei de recollida d’animals i estaven estudiant quina els convenia més.

En el tema gats van cridar l’atenció a una persona que no ho feia correctament ja que embrutava el carrer amb embalatges i restes de menjar. Li vàrem donar informació escrita de com es porta una colònia de gats i de la inestimable ajuda que poden oferir els alimentadors col·laboradors. Els vàrem adreçar a la possibilitat de crear un Grup Local que portés el tema correctament ja que a més a la població hi viu una coneguda de Plataforma que ho fa molt bé. Sí que vàrem deixar clar que si volia acabar amb el problema de l’amuntegament de gatons calia esterilitzar i que les despeses havien d’anar a càrrec de l’ajuntament. No hi van posar cap impediment i la idea els va agradar.

També van lamentar que no Hi hagués un CAAC comarcal, com tenen al Segrià. Vàrem estar d’acord que cal fer un plantejament i potser un dia serà realitat, però que el millor és prevenir educant la gent cap a la responsabilitat, esterilitzant els seus animals per evitar la pèrdua, l’abandonament…i per tant el patiment i les despeses.

Ens vàrem acomiadar amb l’oferiment d’assessorar-los per si es decidien a nivell comarcal de construir un Centre d’Acollida, també assessorar-los en el tema gats per part d’associacions adherides a Plataforma i que són expertes en el tractament de les colònies de gats com és Progat Lleida i CES Lleida. Parlant la gent s’entén i tot és començar.

Xerrades a les escoles: Escola Doctor Serés d’Alpicat

La xerrada a l’escola Doctor Serés d’Alpicat ha tornat a ser, com fa un any, agradable i interessant. Tant l’alumnat com el professorat ens han rebut amb il.lusió i ganes de compartir experiències del món dels animals de companyia. Hem repassat els temes clau de la responsabilitat i hem conclòs que no n’hi ha prou en estimar-los i alimentar-los correctament. Cal també, i cada cop és més imprescindible, xipar-los i esterilitzar-los. Només així els salvarem de tants perills. Evitarem que es perdin. Evitarem que la proliferació descontrolada doni lloc a la massiva existència d’animals que per excessiva no es valora i s’abandona i es maltracta. Aturem-ho!

Donem de nou les gràcies a la direcció de l’escola i al professorat de sisè per donar-nos l’oportunitat de compartir anècdotes i experiències. Fins l’any que ve!!

Condemna a l’Ajuntament de Cartagena per capturar sis gats

Ja va sent hora que les lleis sobre animals de companyia no siguin paper moll. L’exemple de la protectora de Cartagena: “Cuatro gatos” que denuncià l’ajuntament per haver capturat sis gats ferals sobre els quals l’associació tenia signat un conveni municipal de control, ha donat esperança als animalistes que es veuen amenaçats en la seva gestió per alimentar gats de carrer. Aquesta pràctica que hauria de realitzar l’ajuntament, amb el complement afegit de l’esterilització, hauria de ser habitual, si volen complir amb el que la llei els mana (art.16/2008) posant en pràctica el mètode CES (Captura, Esterilització i Solta), que és l’únic mètode que funciona en el control de colònies.

Podeu llegir l’article fent clic aquí.

Sobre les reunions de Plataforma amb Alcaldies, Consell Comarcal i Territori i Sostenibilitat

Fa molts mesos que Plataforma Animalista Terres de Lleida es reuneix amb diferents ens de l’administració per tal d’anar avançant en el compliment de la Llei de protecció. Podeu pensar que l’administració és la primera a complir, però no sempre és així. Moltes vegades és la societat O els grups de pressió nascuts del poble els qui empenyen a complir i fins i tot a modificar lleis obsoletes. De totes aquestes reunions ningú no en sap res i hem pensat que ja és hora que les protectores adherides a Plataforma, els Grups Local i tota la gent animalista que es preocupa pel tema estigui informada del treball que s’està fent. Només parlarem de les reunions fetes durant el 2019, com a mínim de les més importants i de les que tenen a veure amb tres problemàtiques que no s’acaben de fer correctament:

  • La recollida d’animals abandonats per part dels municipis.
  • El control de les colònies de gats.
  • Les canilles de gossos salvatges i el perill de les batudes.

A banda queda informar de la gran tasca que fan els Grups Locals que són un suport municipal molt important de cara al control correcte dels animals de companyia. Podríem distingir dos tipus de pobles: els que compleixen amb el suport d’aquests grups i els que fan l’espavilat i continuen tenint pel terme i població animals abandonats o perduts que s’hi arrosseguen dies i dies fins que un fet concret en fa notícia difícil d’ocultar. Podríem dir que els que ho fan bé sense que hi hagi Grup Local, són una excepció, com Alcarràs per exemple.

Per tot això, per donar veu als que compleixen i per anar explicant les batalles amb que ens trobem, volem explicar el contingut de les reunions. També per donar esperança a la gent animalista i convidar-los que se sumin a l’intent de millora en el compliment de la Llei de protecció.

Sobre la prohibició d’alimentar les colònies de gats

Quan rebem un avís que en aquella o altra població es prohibeix d’alimentar les colònies de gats se’ns disparen les alarmes. No anem bé. Qui ha de complir i fer complir la llei la desconeix, és més: dicta normes que van en contra de la llei de protecció que està per damunt de qualsevol ordenança municipal. Impedir d’alimentar els gats de colònia és un triple error:

  • No pots prohibir el que la llei de protecció catalana permet.
  • Estàs perseguint un aliat que et mantindrà a ratlla els rosegadors.
  • Qui està incomplint és l’ajuntament que dicta aquesta llei. En l’article 16/2008 diu que els ajuntaments són els responsables dels animals domèstics (gats, gossos i fures) abandonats O perduts per la població O el terme. L’ajuntament està obligat a protegir-los buscant una família adoptiva en el cas dels mansos. Els que no ho són, com els gats ferals de les colònies, cal procurar-los aliment (d’això ja se n’encarreguen els alimentadors voluntaris) i controlar la població a partir de l’esterilització, d’això se n ‘ha d’encarregar l’ajuntament.


Si l’ajuntament entra en contacte amb Plataforma o una associació animalista, els diran com ho poden fer per reduir costos. Voldríem rebre trucades interessant-se per aquesta alternativa, molt millor que negar-los l”aliment. Un parla de complir la llei de protecció, de civilitat i de generositat, l’altre de tot el contrari.

Cal denunciar els ajuntaments que estan incomplint. Si demaneu assessorament us el facilitarem.

Els animals saben quan no estem bé

Tant els gats com els gossos tenen la qualitat de percebre els nostres sentiments. No ens poden expressar amb paraules que ens entenen i ens donen suport, però ens ho diuen de moltes altres maneres que sols ells són capaços de comunicar. Al marge de si tenim raó o no ells ens acompanyen en la nostra pena i ens fan sentir que no estem sols. Ens estimen per damunt de tot i sense condicions. Perdonen sense rancúnia i obliden fàcilment els nostres errors. Es per això que tenir un animal de companyia a prop és una sort i veure’l feliç només amb la nostra presència i atencions, però sense hipocresies, és un privilegi. Sapiguem ser dignes de la seva companyia. Des del primer dia fins a l’últim.

[fvplayer id=”23″]

Podeu veure molts casos amb gossos fent clic aquí.

El canvi climàtic i els ocells

Tenir cura del planeta, és tenir cura de la vida en tota la seva diversitat, també dels ocells. No podem perdre tanta bellesa per la nostra deixadesa. El canvi climàtic l’hem provocat els humans amb les nostres actuacions.

Encara que són les fàbriques les causats primeres d’aquest fenomen, les nostres accions personals també hi tenen molt a veure: els CO2 dels tubs d’escapament, l’amuntegament de brossa en abocadors, les incineradores que cremen les nostres deixalles…I aquest excés consumista que ens fa tant mal per dins i per fora. Tot això es pot aturar o alleugerir.

Els CO2 dels cotxes s’aturarà definitivament quan les empreses de l’automòbil estiguin a punt per vendre’ns cotxes de nova generació elèctrica. Ells hi continuaran guanyant, però al menys no contaminarem.

Els abocadors no serien necessaris si reduíssim el consum, reutilitzéssim els béns encara en bon estat i recicléssim, és a dir separéssim les deixalles segons el material: paper, envàs, vidre, orgànic…el rebuig és només un 12% figureu-vos quin avantatge pel planeta, i per nosaltres, i pels ocells. Petites grans accions. Només cal fer-les!!

Si voleu conéixer la fauna que tenim en els nostres rius, feu clic aquí.

Matar les cries dels propis animals domèstics

Desfer-se de les cries dels animals domèstics propis,fa uns anys, era una pràctica habitual per evitar la proliferació descontrolada. La gent sensible, i sobretot les criatures, ens semblava una monstruositat que els anys han vingut a demostrar que teníem raó, perquè avui aquest acte està sancionat en tot codi penal de qualsevol país desenvolupat. A l’època, el pal·liatiu del fet era que no hi havia altres mitjans. No es coneixien les pastilles anticonceptives ni res que impedís la procreació descontrolada.

Avui, però, aquesta acció és imperdonable perquè de mitjans n’hi ha, i molts. Estan les pastilles i injeccions que impedeixen el prenyat, estan les que impedeixen que el prenyat tiri endavant. I hi ha com a mesura definitiva l’esterilització que a part d’evitar l’embaràs té altres avantatges com prevenir de tumors mamaris a les femelles i prevenir la pròstata en els mascles etc. Que avui és continuï practicant l’assassinat d’animals com a forma de control de la població ens sembla aberrant, propi només de gent reculada i amb cor de pedra que gosa treure la vida a una cadells que ja tenien pel que sembla més d’un mes.

La troballa l’ha fet la Guàrdia Civil, en l’escorcoll que va realitzar al seu cotxe. Si no hi hagués hagut escorcoll, no hi hauria hagut troballa. Se’ns acut pensar: quants animals moren assassinats perquè no han estat localitzats? La penalització, segons l’article 337.3 del codi penal és de 18 mesos de presó, però si no arriba als dos anys i no té antecedents no caldrà ni que hi entri. Una altra sanció que acompanya és la inhabilitació de quatre anys de professió O bé ocupació relacionada amb els animals. Ja podeu suposar, com passa en la majoria dels casos, que aquestes sancions no faran ni pessigolles a l’infractor.

Són lleis i sancions que a l’hora de la veritat no serveixen per a gairebé res. Es per això que els infractors continuen infringint la llei perquè per a aquests sempre hi ha una altra llei que els exonera de complir la pena. I anar fent! Hipocresia i inoperància se’n diu d’això!!!

Massa plàstic

Aquest vídeo sobre el plàstic ens convida de nou a prendre consciència del perjudici que fem a la natura i als animals. Es cert que ens diuen que el reciclen, però sembla ser que moltes vegades només són bones intencions per tapar-nos la boca i embolcallar de pas la consciència. Si reciclessin tot el que diuen d’on surt tant plàstic llençat per tot arreu?

El determini del vídeo fet per Greenpeace és clar: deixem d’utilitzar plàstic. Si estàs en una botiga que et venen a granel és fàcil, només has de dir: no vull un “tuper” de plàstic, no vull l’envolcall de plàstic, no vull la bossa…ja porto la meva de roba etc però als súpers tot és més complicat perquè t’ho donen envasat. Què s’hi pot fer?

Demanar el llibre de reclamacions/suggeriments i reclamar la possibilitat de comprar a granel, al detall que es diu, i d’aquesta manera hi hauria un consumidor menys de plàstic al planeta. Em podeu dir que això no té cap efecte, però no és així. Recordeu la història de la papallona que bat les ales i a quilòmetres de distància aquest batre s’ha convertit en un vendaval? Doncs així comencen les històries boniques, n’hi ha prou que algú creï un indici per a convertir-se en hàbit, hàbit que mourà muntanyes. La qualitat de vida del planeta s’ho val? Penso que sí!!

[fvplayer id=”20″]