El canvi climàtic, una amenaça per la vida de milers d’espècies

Fa temps que el canvi climàtic és un problema que només podem resoldre els humans caviant hàbits de producció i de consum. Cal una acció eficaç per part de l’administració i dels governs dels països desenvolupats fent una acció global i instar els països en vies de desenvolupament que vagin directament a l’eficàcia de l’acció prudent -des de les energies alternatives fins a mitjans de producció respectuosos amb el medi- si volem que la nostra casa, la terra, ens duria anys i anys. El ritme de deteriorament és molt ràpid i potser quan vulguem fer marxa enrere ja no hi serem a temps. A la desgràcia que haurem creat per a milions d’espècies d’animals i plantes s’hi sumarà la mala consciència pel fet que amb tota la nostra cultura i coneixements no ho hem fet com calia. Tot això al mig de molt sofriment i desesperació.

Cal prevenir abans de curar perquè de vegades la malaltia, quan ja és greu, només té un camí i és la mort. Cal evitar la malaltia. Si som intel·ligents, demostrem-ho!

Un dels llocs on el canvi climàtic està afectant de manera més dura és a Grenlàndia on zones que anteriorment estaven cobertes de gel ara ho estan d’aigua. Podeu llegir la notícia fent clic aquí.

Tot i que pot semblar una fotografia molt bonica on es pot apreciar un paissatge natural, per desgràcia, no és així.

Una altra condemna per maltractament

Potser si abundessin les denúncies per maltractaments, i la sanció pertinent, la gent s’ho pensaria dues vegades a l’hora d’actuar de manera incorrecta.

Celebrem que la justícia es vagi posant a lloc, d’altra manera les protectores no tenim potestat per penalitzar. Si la multa administrativa inclou una quantitat econòmica, bo és que es donés a la protectora que els acull ja que les despeses veterinàries s’han de pagar i sol passar que la protectora no rep res.

Només li quedarà la satisfacció d’haver-los cuidat i recuperat fins a l’adopció, però avui això ja no és suficient. Les protectores han de poder fer la seva tasca sense privacions econòmiques, ja fan prou de fer-se càrrec del patiment que generen aquestes situacions i de la despesa que comporta.

Podeu llegir la notícia fent clic aquí.

Més enllà de l’horror: Les Illeus Maurici

Fa anys s’explicaven horrors de com mataven els gossos abandonats a les caneres. A Catalunya està prohibida l’eutanàsia ( mort per mitjans no dolorosos) a partir del 2008. A la resta de comunitats encara no està prohibida i al cap d’un temps d’entrar al refugi se’ls treuen de davant.

Les maneres que s’han utilitzat són a voltes cruels i no cal esmentar-les per no recordar tanta crueltat, però mai no havíem vist els mitjans emprats a les illes Maurici, amb la finalitat d’estalviar diners: productes de neteja injectats fins a provocar-los una mort lenta i dolorosa. La qual cosa situa la mort dels animals més enllà de l’horror.

Sembla impossible que avui encara existeixin aquestes situacions i que siguin tan difícils d’erradicar.

Podeu llegir la notícia fent clic aquí.

Els petards i el nostre gos

Com cada any pel mes de juny, arriben les festes de Sant Joan; són molts els gossos que pateixen una por exagerada i incontrolable per les explossions dels petards.

Què hem de fer:

Convé tancar les persianes i finestres per disminuir la penetració del so dels artefactes i en alguns casos fins i tot, tapar-los amb alguna roba.

Si el gos se’ns acosta quan té por, deixar que s’estigui amb nosaltres, si és el que ell busca, però no l’acaronem per no reforçar la por com una situació desitjable.

Si pensem que la situació es pot complicar, podem parlar amb el nostre veterinari de confiança per tal d’ajudar a disminuir l’ansietat amb productes farmacològics tipus ansiolítics. Aquests productes cal subministrar-los durant alguns dies, per tant és important contactar amb el veterinari abans de la revetlla de San Joan.

Què no hem de fer:

No hem d’intentar corregir la por del gos posant-lo en contacte amb el so de les explossions dels petards de forma directa.

No hem de treure’l de la seva zona de seguretat de forma forçada.

No hem de deixar-lo lliure al jardí, perquè la por és motiu de fugida.

No hem d’acariciar-lo quan té molta por, pensem que el protegim i no es així. No li hem de subministrar productes de tipus farmacològic, si no és sota consell d’un veterinari.

Si actuem d’aquesta manera, la por d’aquests dies serà de més bon passar.

Setmana de boicot al plàstic

Una bona mesura fer-se el propòsit d’evitar els embolcalls de plàstic durant uns dies, però més efectiu és encara, si manifestem d’una manera clara i directa el nostre rebuig fent-ho constar al llibre de reclamacions del supermercat. Quatre paraules que expressin la nostra posició davant del tema:


“Davant dels problemes mediambientals que ocasiona l’ús d’envolcalls plastificats, DEMANO a l’administració del supermercat que per la salut del planeta i de les persones, s’abstingui de fer-ne ús. Gràcies!”

La Leishmaniosis

La Leishmaniosis, viuràs més tranquil si saps que no la té. Amb la leishmaniosis cal anar amb compte tot l’any però ara comença el pitjor període.

Què és?
Una malaltia parasitària greu en el gos, causada per un paràsit.

Els símptomes:
El més habitual és la pèrdua de pèl, al voltant d’ulls, orelles i el nas. Segons avança la malaltia el gos perd pes encara que no la gana. També són habituals les ferides a la pell, especialment al cap i les potes.

Època de risc:
La temporada de mosquits comença amb la calor, normalment al maig fins a setembre o octubre si es perllonga l’estiu. Els mosquits romanen durant l’hivern en estat de larves quaternàries. A les zones més càlides d’Espanya trobem mosquits tot l’any. Cal tenir extrema precaució en zones properes a rius o llacs.

Prevenció:
En les llars és molt important evitar els estancaments d’aigua on poden proliferar aquests flebòtoms.
Recomanen utilitzar collar antiparasitari i pipetes com a mesura preventiva per protegir als nostres gossos.
Actualment hi ha una vacuna per prevenir la leshimania consulteu al vostre veterinari.
Alhora recomanem acudir anualment al vostre veterinari de confiança per realitzar una anàlisi de sang per comprovar que no tenen leishmaniosis i en el cas que siguin positiu realitzar el tractament adequat.
Una bona prevenció és la millor opció!

Les espigues de palla

Amb la calor d’aquests dies, els camps comencen a estar plens d’espigues seques.

Als gossos, els encanta rebolcar-se pels camps. Aquestes espigues seques, es trenquen fàcilment i queden enganxades entre els pèls. Algunes són grans, d’altres pot costar veure-les. Com tenen forma de “fletxa”, van penetrant entre el pèl fins arribar a la pell, on comencen a molestar i punxar l’animal. En rascar-se, algunes cauen, però altres (sobretot en animals de pèl llarg i molt dens), encara penetren més endins, arribant a fer foradets i endinsant-se sota la pell, on fan grans infeccions.

En animals d’orelles llargues i caigudes (Cockers, Pointers, Setters, Bassed Hounds entre altres), és molt fàcil que entrin pel conducte auditiu, on provoquen molèsties i/o otitis greus. D’altres poden arribar a entrar per racons del cos imprevisibles, com les mucoses dels ulls, de la vulva o pels forats del nas.

És important evitar aquests camps d’espigues. En cas contrari, hem de raspallar bé els nostres animals de companyia després del passeig.

I si noteu molts esternuts i molt seguits de forma aguda, que sacsegen/inclinen el cap o inflamacions locals, pregunteu-nos, i us direm els passos a seguir.

Els Maltractadors

Cada vegada que ens arriba una notícia de maltractament animal se’ns encongeix el cor i pensem que això no pot durar, que ja s’acaben els maltractadors, gent que potser no ha tingut accés a la cultura de la sensibilitat i el respecte. El maltracte recorda persones i èpoques en què els animals només eren coses al servei dels humans. Però vet aquí que el maltractador que ens ocupa només té vint anys! Quina educació ha rebut aquest noi per actuar com ho ha fet?

Podrem comprovar, desgraciadament, que per als maltractadors no hi ha edats, ni condició social, ni cultura que valgui perquè com a mínim l’escola sabem que l’ha preparat per ser sensible amb l’entorn, animals i plantes. Només ens queda l’espai de la vida personal, cosa que ignorem i que pesa tant en la gestió dels sentiments i de les emocions, també en l’empatia cap als altres i l’entorn. Sabem que hi ha un tant per cent de persones que són immunes davant de la sensibilitat, que no senten aprensió davant del dolor dels altres sigui físic o moral, són els psicòpates. Es amb aquesta gent on es fa més necessari que mai el desplegament de l’atenció i de l’afecte propis duna societat desenvolupada i sana, però, paral·lelament, han de rebre la sanció corresponent. I és que ens hem de defensar davant de gent que funciona amb una altra escala de valors perquè davant de gent així tothom pot ser víctima. I és ells, per desgràcia, només aprenen quan les víctimes són ells. Un cop més reivindiquem l’enduriment de les penes per als maltractadors. I la reeducació també hi pot acompanyar, qui sap si un cor dur, es pot ablanir. No es pot perdre l’esperança en un demà millor.

Podeu llegir la notícia fent clic aquí.