Reunió amb les alcaldies: Els Alamús

La reunió als Alamús va anar guanyant a mesura que passaven els minuts. Érem conscients que és un poble que no s’ha distingit en el seu interès pels animals de companyia, i havíem tingut alguna alerta d’incompliment. Finalment l’alcalde va estar obert a totes les recomanacions que se li van fer pel que fa al compliment de la llei de protecció. Fa uns dies li vàrem enviar a petició seva, una Ordenança municipal tipus per tal d’utilitzar-la, ja que és obligatori que cada alcaldia en disposi. També li vàrem enviar un esquema de control de colònies de gats i un de com funciona un Grup Local de suport l’alcaldia. També vàrem parlar de l’espai d’acollida temporal de gossos perduts O abandonats. Com que no en tenen cap i ha mostrat interès se li ha enviat fotografies d’algun refugi de pobles que ja en tenen. També hi va assistir la Maite que tenia interès a formar part del Grup Local. L’alcaldia coneixia més gent sensible amb el tema i varen quedar que ben aviat farien una reunió per organitzar-se.
Desitgem que tot vagi bé i per qualsevol dubte ja saben on trobar-nos.

Crivillen un toro amb 27 trets

S’ha acabat la pau de nou, avui parlarem de toros. Sí, per desgràcia, un altre cop, aquest article va dirigit als fets que van passar a Algemesí el passat 24 de setembre, quan un toro va escapar de la plaça d’aquesta localitat intentant fugir de la tortura que allí havia de rebre.

Tot i que sabem que l’animal podria suposar un perill pels ciutadans, ja que tenia por i estava nerviós, les mesures que es van prendre per aturar-lo no van ser les adequades, fins i tot podríem dir que no van ser ni ètiques.

El desgraciat animal, va acabar mort, estès al mig del carrer després de ser tirotejat fins a 27 vegades per un agent de la policia local el qual fins i tot en dues ocasions va cedir l’arma a una altra persona la qual també va disparar. Una tercera persona també va apunyalar-lo a la medul·la diverses vegades fins a deixar-lo immòbil, però viu.

Després de la mort del toro, es van sentir els aplaudiments de la resta de gent que havia “gaudit” d’aquell sàdic espectacle. Quina classe de tortura és aquesta? És que no existeixen mesures ètiques per aturar un animal sense que impliqui la seva mort i patiment?

Doncs no tenim res més per afegir. PACMA ja ha denunciat els fets i esperem que aquest cas no quedi a l’ ombra ni en l’oblit.

Podeu veure el vídeo dels fets i les reaccions a les xarxes socials. Us advertim que es tracta d’un contingut força dur.

Gerb (Noguera) – Reunions amb les alcaldies

La reunió amb l’ajuntament de Gerb va ser oportuna perquè el tema principal van ser les colònies de gat.

Quan ens hi vàrem posar en contacte, abans de les darreres municipals, ho vàrem fer alertats per un intent de trasllat d’una colònia. En parlar amb l’alcaldessa ja li vàrem explicar que teníem molts dubtes sobre l’èxit de l’intent, a no ser que es faci amb extrema cura i atenció als felins. El dia de la reunió, fa escassament un mes, ens va confirmar el fracàs del trasllat. La vàrem assessorar de com tenir cura de les colònies perquè no siguin una molèstia per ningú. També li vàrem aconsellar que calia entrar en contacte amb els alimentadors i assessorar-los i donar-los suport. Ens va dir que sí que hi havia gent que en tenia cura i que hi contactaria. Confiem que serà així.

Pel que fa a l’espai municipal per acollir gossos abandonats O perduts i al lector de xips confiaven en el servei que els oferia Os de Balaguer, població de la qual depenen.

La conclusió és que en tema d’animals no són autònoms i si troben un animal fora de les hores d’ajuntaments no tenen cap espai municipal on posar-lo. I això és un problema.

Està clar que aquest ajuntament necessita millorar tant en gats com en gossos. Confiem que la reunió hagi servit per obrir una porta a la idea que els temps canvien i avui tenir cura dels animals domèstics abandonats i perduts, a part de ser una obligació de l’ajuntament, ja és un servei que cal donar a la població. Des de Plataforma anirem vetllant el tema i plantant llavors sempre que calgui. Us mantindrem informats.

La crueltat dels correbous a Espinar (Segovia)

Ens podríem imaginar una societat en la qual s’assassinés, de manera brutal i arbitrària, cries de tan sols un any de vida? No? Doncs així és la nostra societat.

Un any després de la sanció que es va imposar a l’ajuntament d’Espinar (Segovia) pels cruels correbous que aquest organitzava, en els quals el principal espectacle era la cruel i brutal mort de vedells que no arribaven ni al mes de vida, sembla que no han après res de res.
Aquest any es tornen a celebrar aquests correbous on moren vedells a mans de joves o fins i tot nens sense cap experiència de tracte amb animals. El pobre vedell no pot ni mantenir-se dret a causa de la seva curta edat, cosa que, tot i les poques possibilitats de sobreviure que tenen els animals en “espectacles” d’aquest tipus, encara es redueixen o fins i tot s’eliminen del tot.

Un altre factor a tenir en compte és la fina pell dels pobres vedells la qual encara no està gaire desenvolupada i les espases es poden clavar amb molta facilitat provocant-los un dolor terrible fins a la mort.
Sabem que l’Espinar no és l’única població d’Espanya on se celebra aquesta cruel tradició i fins i tot podem trobar una llista elaborada per PACMA on es recullen totes localitats, la podeu consultar fent clic aquí, però sí és on hi ha la majoria de casos i on es realitzen aquestes atrocitats amb vedells de més curta edat.

Potser ens hauríem de preguntar qui són les bèsties, on queda la humanitat d’aquestes persones que no mostren la més mínima sensibilitat.

PACMA ha facilitat imatges d’aquests correbous on podreu veure l’aberració que suposa aquesta “celebració”. Us advertim per endavant que les imatges que veureu són molt dures.

Us demanem la vostra ajuda firmant la petició que trobareu en aquest enllaç.

Dia internacional dels gats

El 8 d’agost és el dia internacional del gat. Si bé no és l’únic.
Faríem bé de recordar tot el positiu que ens donen ja sigui dins de casa i fora d’ella per això mereixen la nostra estimació i la nostra cura perquè estiguin sans i saludables i ajudar-los en allò que ells no poden controlar que és la proliferació descontrolada a través de l’esterilització. Recordar-vos un cop més que, anualment, FAADA fa unes campanyes a preus molt assequibles. Fem-ho per ells. La proliferació porta a la imatge de colònies en mal estat en què els seus membres conviuen enmig de la rivalitat, la malaltia i la brutícia. Cuidar les colònies aplicant en mètode CES (captura, esterilització i solta) és la millor manera d’estimar-los. També recordar que els Ajuntaments i l’administració hi estan obligats ja que la llei catalana així ho mana. Els animalistes n’estem agraïts i agraïdes. Ara falta que es compleixi. Lluny de prohibir que els alimentin, cal fer facilitar-ho amb menjar sec, com el pinso, i també esterilitzar-los, llavors tindrem una colònia com ha de ser, amb individus sans i que ens netegen de rosegadors tot l’entorn. Els gats formen part de la natura, poden ser els nostres aliats si els tractem com es mereixen. El dia internacional del gat per les persones que els estimem dura 365 dies.

Per què es celebra el dia internacional del gat?

La caça ja no és intocable

L’activitat cinegètica, és a dir la caça, comença a tenir els seus detractors fora de l’àmbit estrictament animalista. Aquesta vegada és el col•legi de biòlegs de Castilla y León que han fet unes declaracions prou contundents: ” la caza no ayuda a mantener el equilibrio ecológico más bien es un factor de riesgo y amenaza para la evolución de las especies y de efectos negativos en el funcionamiento de los ecosistemas”.

Va bé que gent amb arguments sòlids i estudis suficients es posicioni al costat dels arguments que els animalistes utilitzàvem com a resultes de l’observació de la realitat i el respecte per la natura i els animals. Tindran, pero, la contra de la Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Castilla y León, però tot és començar i vindrà un dia que el fet de caçar estarà prohibit. Que no tardi.

Podeu llegir la notícia fent clic aquí.

20 de setembre: vaga general internacional sobre el clima

Greta Thumberg, és una activista sueca que ha partir de l’agost de 2018 ha liderat el moviment de protesta sobre el canvi climàtic mundial amb la finalitat d’obligar els polítics dels diferents països desenvolupats a actuar amb prevenció i efectivitat. Frenar el canvi climàtic i la pujada de temperatura al planeta és la conseqüència de l’efecte hivernacle produït per l’alliberament a l’atmosfera de gran quantitat de CO2. L’actual situació s’apropa a etapes primigènies que van conduir la terra a les grans extincions. Es per això que aquests joves estudiants insten els adults i polítics a prendre part en aquesta responsabilitat. Convoquen la humanitat a la vaga general internacional sobre el clima. Depèn de l’èxit d’aquesta crida, els polítics canviaran la postura de fer prevaldre el desenvolupament descontrolat i consumerista per damunt de la qualitat de vida i l’esperança d’un futur segur. No es tracta de tornar a l’època de les cavernes, es tracta de portar a terme un desenvolupament sostingut i considerat amb la terra i la vida en un sentit global. La idea de pa per avui i gana per demà no enganya ningú i menys aquesta generació de joves i crítics adolescents que veuen amenaçat el futur immediat. Ells i elles s’han posat en marxa per defensar la terra de tothom, els deixarem sols?

Endesa talla la llum en una granja

Que Endesa fa les coses sense miraments ja ho sabíem. La darrera és talla la llum i com a conseqüència deixar sense aigua una granja de 2000 porcs a la Fuliola. Si ja és prou penós estar en una granja afegim-hi que no puguin beure i a 30 graus de temperatura. Es una injustícia que aquesta empresa no prengui mesures davant de situacions que poden ser una emergència O no. En tot cas cal tenir previst un pla B, davant d’aquestes situacions. Des d’aquí el nostre desacord i protesta per aquesta situació insostenible.

Podeu llegir la notícia fent clic aquí.

Els incendis i la natura

Poques vegades es pot demostrar d’una manera més fefaent la relació entre la natura i els éssers vius: animals humans i no humans.

N’hi ha que diuen que els animals són molt intel.ligents que quan oloren el fum O el perill marxen, això és veritat, però parcialment ja que si el foc els encercla poc hi poden fer. Tothom té a la memòria casos d’experts en incendis, com els bombers que no han pogut fugir i s’hi han quedat. El cas d’Horta de Sant joan, per exemple; sempre ens escruixirà el seu record. El mateix passa amb els animals. Per molt llestos que siguin no sempre poden fugir i queden atrapats. El vídeo que veureu en dóna exemples. També de l’esfeïdor que déu seu veure que no hi ha camins de fugida. No m’ho vull ni imaginar!!

Com és costum els humans estan darrere de l’origen del problema. S’estan acabant els pagesos que són els jardiners de la terra. Amb la seva labor la cuiden i fan zones de conreu que són veritables tallafocs. També estan a punt d’extingir-se els ramaders. Amb els seus ramats també cuiden la terra, són com veritables tallagespes pel sotabosc i eviten que hi creixin les herbes i els matolls que en assecar-se són l’esca que propicia els incendis. Mentre hi eren no els hem valorat. No estenem aquesta política centralista que només mira cap a les grans ciutats. Hi ha vida més enllà de les ciutats, vida que cerquen amb delit els qui estan immersos en la neurosi del brogit. Ens hem plantejat que si s’acaba la natura se’n va la poesia i el benestar?

Actuem ara que hi som a temps. Cal evitar la migració del camp cap a les ciutats. Ningú millor que ells i elles cuidaran la terra i tot

Les orenetes i el seu sentit a la natura

Les orenetes són molt més que uns ocells carregats de poesia (“volverán las antiguas golondrinas” de Gustavo Adolfo Bécquer etc)són ocells estimats pels humans per la seva contribució pacífica i eficaç en la neteja del medi ambient ja que una sola oreneta es menja diàriament el seu pes en insectes voladors. En cap cas es depredadora d’altres animals i no fa cap mal als camps. La seva única polèmica pot ser que embruten les façanes amb els seus nius i excrements, però això també és relatiu perquè per molta gent pesa més la imatge i el valor de la seva existència que no la mínima incomoditat del que hem dit. La molèstia dels excrements es pot revertir en positiu si deixem a terra un paper O cartró que els recull en caure, ja que es poden utilitzar com un eficaç adob per les plantes.

Actualment i com a conseqüència dels insecticides, plaguicides i el canvi climàtic, cada cop n’hi ha menys, passa igual amb les abelles i altres animals que són un indicador de l’impacte mediambiental dels humans. I pel que es veu no ho estem fent gens bé. Protegir la natura globalment és protegir-nos a nosaltres també. No hauríem d’ esperar a demà, ja que potser serà massa tard. Hem de saber llegir els indicadors que ens avisen: les orenetes, les abelles, la pujada global de la temperatura…prevenir, prevenir, prevenir. Som Intel·ligents? Demostrem-ho!!