Això no pot continuar així

Quan parlem sobre les condicions deplorables en les que es troben els animals en les granges, per desgràcia, no diem res de nou. Han hagut centenars de casos en els quals s’ha denunciat públicament les condicions de vida d’aquests animals.

Aquest cop es tracta d’una granja de Barcelona, concretament en Sant Pere de Vilamajor. Aquest cas ha estat descobert per un grup animalista el qual van entrar a la granja amb la intenció de mostrar les penoses condicions tan higièniques com de la salut dels pobres animals.
read more

Maltractament animal per part d’un veterinari

No podem entendre quan una persona fa mal a un animal, ens sembla vergonyós, intolerable i moltes coses les quals no podem arribar a nombrar, però què hauríem de pensar quan ens donen la notícia que una persona, a hem de suposar que li agraden els animals degut al seu ofici, colpeja un gos fins a deixar-lo sense consciència per després reanimar-lo?

Aquest és un cas que ha succeït a Colòmbia, on un veterinari colpeja fortament un dels gossos de la seva consulta mentre el rentava, sense cap motiu. Ens hauríem de preguntar què està passant.

La nostra societat està caient cada cop més baix, ja no podem confiar ni en les persones que han de salvar el nostre animaló quan sigui necessari o ens han de donar una pèssima notícia.

Per sort, aquest és un cas aïllat que gràcies a la preocupació del propietari que observà un comportament estrany en la seva mascota, ho va descobrir. Gràcies també als propietaris de la clínica veterinària, que van acomiadar immediatament la persona que va realitzar el maltractament.

Finalment ha tingut un desenllaç que, tot i ser desagradable, hagués pogut acabar molt pitjor.

Vídeo dels fets:

Diesel o la història d’un heroi!

La història del gos Diesel és commovedora i et demostra un cop més que hi ha situacions cruels que no poden ser narrades sense sentir vergonya i menyspreu pel gènere humà.

Diesel era el vigilant d’una casa, però això que alguns animals fan de forma natural, en el seu cas era un veritable esclavatge. Diesel estava lligat a una cadena dia i nit sense cap aixopluc que l’alliberés de les gèlides nits i dies nevats al Canadà. Lligat com estava no es podia defensar d’altres animals que l’atacaven. read more

Animals que treballen

Des de sempre estem acostumats a veure com els humans utilitzen animals per ajudar en diferents tasques: vigilància, control de ramats, gossos pigall, etc. També hi ha els animals de tir com els de pota rodona: ases, cavalls…

El cas és que a la Fageda d’en Jordà hi ha, per transportar visitants per la zona, un carro allargat estirat per un sol animal. El carro disposa de seients on la gent va còmodament asseguda, però és el pobre animal qui ha de fer tot l’esforç de moure’s amb aquella pesada càrrega.

A les persones ens agrada sentir-nos útils i apreciades, als animals també, però observem en aquest cas massa pes per la pobra bèstia i això és explotació.

Des d’aquestes planes manifesten la nostra disconformitat i demanem a qui s’hi senti solidari que difongui i faci d’altaveu de la nostra queixa, els estarem profundament agraïts i l’animal, de ben segur, també.

Cadellades que trenquen el cor

De tant en tant ens arriba una notícia de cadellades, sovint de raça (dàlmates, “labradors”…)provinents de persones que els ha cadellat la gossa i necessiten, urgentment, col·locar-los amb la frase inicial de: “es regalen cadells de raça etc, de vegades continua dient que els que no es puguin col·locar se sacrificaran amb la foto d’uns cadells preciosos que et trenquen el cor.

La majoria d’aquestes notícies són falses, gent desenfeinada que busca que la notícia es faci viral per donar satisfacció al seu absurd ego, postura per tant totalment egoista i de poc calat. Però de vegades és certa. En aquest cas sol ser gent que acostuma a utilitzar aquesta estratègia per col·locar els animals de la seva gossa, acció que tornarà a repetir tan bon punt la gossa torni a estar en zel. Tornem a trobar una persona profundament egoista i manipuladora que a través de la llàstima s’evadeix de la seva responsabilitat que és controlar els seus animals a través de l’esterilització i evitar l’amuntegament i el posterior abandonament i descurança, que vol dir patiment per l’animal. Finalment tenim la persona que a més de tot el que queda dit, fa criar el seu animal amb la finalitat de guanyar diners. Com que no estan donats d’alta com a criadors difonen per diferents mitjans les cadellades (Facebook, Milanuncios.com, amistats etc).

Quan algú els truca és quan els inviten a veure’ls perquè triï el que vulguin, és llavors quan els solen demanar diners, dient que és de raça i que el preu de mercat és molt més alt. Aquestes persones a més d’egoistes i irresponsables són uns miserables ja que exploten vilment el seu animal del qual esperen treure’n diners. En tots els casos estan cometent una il·legalitat ja que no estan inscrits com a nucli zoològic. Hi ha una sanció per qui actua així, llàstima que l’administració miri cap a una altra banda, però aquesta permissivitat s’està acabant i en la darrera reunió que va tenir Plataforma Animalista TL amb el departament de Territori i sostenibilitat que és qui té la competència en tema d’animals domèstics, se’ns va assegurar un enduriment de les sancions per incompliment i un control més estricte en el tema de difusió de cadellades a partir de diferents mitjans.

Estem desitjant que aquesta promesa és materialitzi en fets i s’acabi d’una vegada la manipulació d’aquests irresponsables.
Què cal fer? No trucar, ni participar en aquestes accions. També és pot trucar per dir-los que no és correcta la seva acció i que no té cap tipus de disculpa que puguem acceptar. Si tothom ho fes segur que acabarien esterilitzant el seu animal i aquest tipus d’accions miserables s’acabarien.

Les baralles de gossos, un mirall de com som

Les baralles de gossos és una d’aquestes realitats menyspreables i ocultes que la majoria de la ciutadania ignora. Que hi hagi darrere problemes de pobresa no les justifica, ans al contrari, ens parla també de la incapacitat dels governs de proporcionar treball i seguretat per a tothom. Els animals mai no poden servir per solventar aquesta realitat.
Com se soluciona aquesta situació?

Hi ha tres maneres, la primera és un canvi d’actitud de les forces de seguretat que sempre consideren que els temes sobre animals (perduts, abandonats, accidentats, baralles…) són sempre problemes secundaris i ajornables. En segon lloc la mateixa administració és extremadament permissiva: no es controlen els xips, no se sanciona en els incompliments de la llei, es permeten cadellades que es reparteixen sense cap control i es reprodueixen successivament… Aquest excés d’animals poc controlats i poc valorats van a engruixir la quantitat d’animals destinats per diferents vies a les baralles il·legals.
Hi ha una tercera negligència que es comet en països com el nostre: no pagar cap impost pel fet de tenir un animal de companyia. Es a dir fem tot el contrari que fan els països d’Europa que han aconseguit erradicar els abandonaments i per descomptat les baralles il·legals: Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Holanda… En general tenen pocs animals i molt ben cuidats.

Qui no pugui tenir animals en condicions (xipat, esterilitzat, visites veterinàries…) I no vol pagar l’impost corresponent, que no en tingui, i si en té ganes, sempre pot demanar al veí, parent…que li deixi passejar el seu. Els primers beneficiats són els animals que gaudeixen de la seguretat d’un govern i una societat responsables, en segon lloc les persones i la societat en general que no han de patir amb la constant convivència amb el dolor que provoca l’existència de la deixadesa, el menyspreu i la violència exercida contra el món animal. Si poguéssim aconseguir un canvi en positiu ben segur que la nostra salut emocional hi sortiria guanyant i ells, els grans innocents dels nostres errors, deixarien de patir.

Podeu llegir l’article complet fent clic aquí.

 

Realitat o ficció?

Ens trobem en ple segle XXI i això sembla una pel·lícula de ciència ficció, però no del futur sinó del passat. Com pot ser que algú sigui capaç de decapitar un ésser viu i deixar-lo en un carrer?

En aquest cas es tracta d’una cabra decapitada i una gallina sacrificada que es trobaren els veïns del districte de Villaverde de Madrid. Quina necessitat o quin motiu podria tenir una persona per fer aquesta aberració? Doncs no se sap del cert, però tot apunta que podria ser cosa d’un ritual satànic. read more

Hi ha un orangutan a la meva habitació

Lluitar pel medi ambient en qualsevol racó del món, és lluitar a favor dels animals i les persones i, per tant, pel dret a la vida digna i la salut. Diguem no a les empreses que arrasen els boscos i les selves per servir només els seus interessos econòmics. Diguem no a l’explotació de la natura i de la vida. Sense natura no hi ha futur per ningú. Cal ser actius si no volem morir per dins i per fora, tal com presenta aquest bonic vídeo.