Xerrades a les escoles: Escola Parc del Saladar

Un cop més hem gaudit de la xerrada de Tinença Responsable a les escoles del Segrià. El tutor i tutora de 6è de l’escola Parc del Saladar d’Alcarràs, ens han rebut amb molt d’interès i l’alumnat estava molt motivat. Hem parlat dels temes més habituals fent èmfasi en el xipatge i l’esterilització.

Ens ha cridat l’atenció l’alt nombre d’alumnes que el seu gos estava adoptat i aquesta adopció s’havia fet amb les condicions que marca la llei de protecció que posa interès especial en l’esterilització. La majoria de les adopcions s’havien fet a la Protectora Peludos Bajo Cinca.
read more

Els animals als països desenvolupats

A Holanda una dona que anava amb el seu gos cau inconscient al carrer. S’hi presenta l’ambulància, però no poden agafar la dona ja que el gos la protegeix impedint que ningú s’hi apropi. Els cossos de seguretat, degudament entrenats, fan de manera de poder agafar el gos amb un llaç per poder auxiliar la dona que és portada a la clínica. Un cop recuperada el gos torna a casa amb la seva propietària. Que hagués passat aquí? Us recordeu de Sota? I del cas de Madrid? Aquesta és la diferència entre uns cossos de seguretat preparats, propis d’un país desenvolupat i els que tenim aquí. Gandhi va dir:
La moral dels pobles i de les persones es demostra segons el tracte que donen als seus animals“. No cal dir res més! read more

Les vigílies veganes

Activistes en pro dels drets dels animals fan guàrdia, d’una manera pacífica, davant d’un escorxador on reben els camions amb els animals que s’hauran de sacrificar.

S’acomiaden d’ells amb el desig que pateixin poc en la crua realitat que implica el seu sacrifici imminent. Els consolen amb paraules dolces. Ploren en silenci quan el camió s’endinsa en l’espai de la mort. No hi poden fer res.

A Europa ja fa una dècada que es fan aquests rituals. Cada vegada més hi ha joves que canvien de dieta, no per qüestions de salut. Avui tothom sap que la proteïna animal no es imprescindible i que és font de malalties com el colesterol, l’obesitat, l’àcid úric etc. i que en consumim en excés, quan la proteïna només hauria de ser un dotze per cent de la nostra dieta i no cal que sigui provinent d’animals, pot ser proteïna vegetal que ens ve via llegums, fruits secs, etc. i molt més saludable.
read more

Xerrades a les escoles: L’escola Alba

Després de l’aturada per les festes de Nadal, les escoles continuen llurs activitats i també les xerrades de Tinença Responsable d’animals de companyia.

La primera escola que Plataforma Animalista ha visitat després de festes ha estat l’Escola Alba. Cinquanta alumnes de sisè han seguit amb interès les diferents parts de la presentació que ha il·lustrat la xerrada, amenitzada amb un viu debat.

En la majoria de punts hi estàvem d’acord, però és clar, no tot és fàcil d’entendre i d’acceptar quan anys de tradició ens condueixen al mateix punt: deixar cadellar la gossa o la gata perquè sempre ho hem vist així, com si aquest fat macabre estigués enganxat a la pell i no el poguéssim soltar. Uns que sí, altres que no. Des de Plataforma vàrem argumentar per què és important esterilitzar. Sintetitzarem un cop més.
read more

El fred i l’ús de pells

Avui dia ja no hi ha excusa per continuar utilitzant pells d’animals en temps de fred. No hi ha excusa perquè no n’hi ha hagut mai. Exceptuant els temps primers i reculats de pura supervivència prehistòrica, en què no es coneixia el teixit, avui utilitzar pells d’animals és ben bé una immoralitat

No són necessàries per fugir del fred ja que hi ha molts materials excel·lents i tant o més confortables. Tampoc és un motiu de lluïment donat que les persones que les utilitzen provoquen el rebuig i l’animadversió més profunda del seu proïsme. Per molta gent un abric o jaqueta de pells està relacionada amb l’estètica macabra de la mort i la crueltat. Veure la pell damunt d’un humà recorda l’animal enxampat per arrabassar-li allò que el lliga a la vida, la seva pell. read more

Si ells poguessin parlar

Si ells poguessin parlar ens explicarien coses encantadores de gent meravellosa, però que va “oblidar” de posar el xip al seu animal preciós que tant estimaven i, és clar, el van perdre per sempre.

Altres ens explicarien coses horribles des que van néixer, quan el propietari els mirà amb aquella ganya de nosa pintada al rostre i pensava per a si: què en faré de tanta gossada!! I és clar els va començar a regalar al primer que passava i se’ls mirava amb un punt d’il·lusió, il·lusió que es va evaporar tan aviat com va entendre que hi havia unes necessitats que calia satisfer. Però va trobar la solució: “deixar-lo” en un lloc concorregut i ben lluny perquè mai més no pugués tornar i un altre se n’ocupés. Abans d’això hi haurà hagut un calvari de descurances que l’animalet haurà viscut amb desconsol. Ells saben quan no se’ls estima i no es compleix el mínim perquè la relació funcioni en un feedback enriquidor per ambdues bandes i això els entristeix i molt. Tan important com el menjar és l’afecte. Ai! Si poguessin parlar!! read more

La Canera de Lleida O CAAC Lleida. Problemes.

Fa temps que se senten veus que la canera de Lleida no funciona. Les queixes surten tant de la gent que esporàdicament la visita com del voluntariat que amb molt bona fe dóna part del seu temps perquè aquells animalons tinguin una vida més agradable.

El que es diu, des de fa molt temps, és que des del menjar fins a la neteja ha de millorar molt. El menjar és escàs i la neteja es fa sense cap prevenció. Veure animals afeblits i cadells xops de la mànega d’aigua, en ple hivern, és un clàssic. S’han arribat a dir coses realment greus del que allí passa. S’han fet moltes reunions amb els encarregats de la Canera a l’Ajuntament de Lleida. Sempre marxem amb l’esperança que potser sí, que aquesta vegada ens hauran fet cas i al cap de poc Sant Tornem-hi! read more

La policia torna a matar a Calafell

El Rottweiler mort a Calafell per un policia, és novament una trista i polèmica notícia. Ja és la segona vegada en pocs dies que un animal és la víctima de la inoperància i la irresponsabilitat dels humans.

Era un gos jove, no tenia més d’un any, que anava solt pel carrer. Els veïns estaven preocupats perquè era un gos de “raça perillosa” i havien trucat repetidament a l’ajuntament perquè el retirés de la via pública. La policia havia intentat atrapar-lo sis vegades sense èxit. En trucar al timbre del suposat propietari sembla que el gos reaccionà de forma no amigable, però no especifica cap atac per part del gos. El policia s’espanta i “en defensa pròpia” el mata. read more