Els incendis i la natura

Poques vegades es pot demostrar d’una manera més fefaent la relació entre la natura i els éssers vius: animals humans i no humans.

N’hi ha que diuen que els animals són molt intel.ligents que quan oloren el fum O el perill marxen, això és veritat, però parcialment ja que si el foc els encercla poc hi poden fer. Tothom té a la memòria casos d’experts en incendis, com els bombers que no han pogut fugir i s’hi han quedat. El cas d’Horta de Sant joan, per exemple; sempre ens escruixirà el seu record. El mateix passa amb els animals. Per molt llestos que siguin no sempre poden fugir i queden atrapats. El vídeo que veureu en dóna exemples. També de l’esfeïdor que déu seu veure que no hi ha camins de fugida. No m’ho vull ni imaginar!!

Com és costum els humans estan darrere de l’origen del problema. S’estan acabant els pagesos que són els jardiners de la terra. Amb la seva labor la cuiden i fan zones de conreu que són veritables tallafocs. També estan a punt d’extingir-se els ramaders. Amb els seus ramats també cuiden la terra, són com veritables tallagespes pel sotabosc i eviten que hi creixin les herbes i els matolls que en assecar-se són l’esca que propicia els incendis. Mentre hi eren no els hem valorat. No estenem aquesta política centralista que només mira cap a les grans ciutats. Hi ha vida més enllà de les ciutats, vida que cerquen amb delit els qui estan immersos en la neurosi del brogit. Ens hem plantejat que si s’acaba la natura se’n va la poesia i el benestar?

Actuem ara que hi som a temps. Cal evitar la migració del camp cap a les ciutats. Ningú millor que ells i elles cuidaran la terra i tot

Feu corre la veu

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.