Les vigílies veganes

Activistes en pro dels drets dels animals fan guàrdia, d’una manera pacífica, davant d’un escorxador on reben els camions amb els animals que s’hauran de sacrificar.

S’acomiaden d’ells amb el desig que pateixin poc en la crua realitat que implica el seu sacrifici imminent. Els consolen amb paraules dolces. Ploren en silenci quan el camió s’endinsa en l’espai de la mort. No hi poden fer res.

A Europa ja fa una dècada que es fan aquests rituals. Cada vegada més hi ha joves que canvien de dieta, no per qüestions de salut. Avui tothom sap que la proteïna animal no es imprescindible i que és font de malalties com el colesterol, l’obesitat, l’àcid úric etc. i que en consumim en excés, quan la proteïna només hauria de ser un dotze per cent de la nostra dieta i no cal que sigui provinent d’animals, pot ser proteïna vegetal que ens ve via llegums, fruits secs, etc. i molt més saludable.

Els animalistes presents en les vigílies veganes són uns precursors en el tracte animal i saben que si estimen un animal domèstic com un gos o un gat, no hi ha cap diferència en estimar altres animals que respondrien igualment a la nostra comunicació si els haguéssim educat. Tot és una qüestió cultural i el que no canvia és que són animals no humans, intel·ligents i sensibles i que no mereixen haver nascut per morir en l’horrible espai d’un escorxador.

Ens hem aturat mai a pensar què poden sentir quan estan enxampats en el passadís que els prendrà la vida? No hi ha retorn. Us imagineu la seva mirada desconcertada i plena de por? La seva impotència? Quant temps haurà de durar aquest holocaust?

Feu corre la veu

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.