Pros i contres d’adoptar un animal adult

Cada cop més les protectores i centres d’acollida rebem amb il·lusió nous adoptants que vénen a sumar i donar-nos ànims. Per tant podem dir que avui adoptar ja és el que toca i molta gent ha entès que agafar un animal d’una persona que li ha criat el seu està mal vist perquè estimula la gent a repetir l’acció, una acció que porta molts problemes d’abandonaments, patiment i despeses socials, per tant adoptar hauria de ser la primera opció.
Fins aquí bé, però ara ve la segona part: com ha de ser aquest animalet?


De tot el que podríem explicar ens centrarem en l’edat de l’animaló. Encara avui hi ha una preferència per cercar un cadell en comptes d’un animal adult. Quan parlem d’adult ens referim al que ja ha fet la crescuda, a partir dels set O vuit mesos. Volen animalets a partir del mes i mig fins als tres o quatre, la resta comencen a perdre interès. Però la cosa es complica quan l’adoptant no té cap experiència. Les protectores sabem com és de difícil tenir cura de cadells i quan ens arriba una capsa amb set o vuit ens donen un disgust per diferents motius:

  • El cadell és molt vulnerable i cal prendre una sèrie de mesures abans no es pot treure al carrer sense perills de malalties. Han de tenir totes les vacunes etc.
  • Passen per la fase de rosegar-ho tot.
  • Cal ensenyar-los a fer les caques i pipí al carrer.
  • Cal ensenyar-los a creure, l’educació és molt important. I si adoptem hem d’estar disposats a donar-li amb paciència i regularitat normes bàsiques de convivència.
  • Un cadell no sabem realment quin caràcter tindrà fins que no sigui adult.
  • Tampoc no podem estar segurs si serà de mida petita, mitjana o gran. Hem tingut moltes sorpreses.

Tot això i molt més ens ho estalviem en un animal adult que ja ha fet la crescuda i té un caràcter més o menys definit. Veiem a part de la mida, si és nerviós o tranquil, territorial o sociable, si caldrà insistir en una educació que no ha rebut o contràriament sembla que ja ve amb el manual après (un 40% no són abandonats, són escapats i han estat educats i alguns abandonats també).

Si més no mai és tard per corregir hàbits que ens desagraden i si ho fem bé, aprendrà ràpid. Per tant l’excusa que un animal adult és més difícil d’educar no serveix. Com diu la fundació Affinity:

Qualsevol animal pot ser educat, indiferentment de l’edat que tingui.

Fundació Affinity

L’únic que necessitem és paciència i constància i fer sessions curtes d’uns deu minuts regularment, premiant-lo amb carícies o xutxes si ho fa bé. Si nosaltres responem, l’edat no hauria de ser cap inconvenient, ans al contrari, l’edat ens estalvia sorpreses de mida, caràcter i socialització. Amb la nostra voluntat i el seu agraïment infinit, no hi ha d’haver cap problema. Adoptar un adult és un plaer!!

Feu corre la veu

One thought on “Pros i contres d’adoptar un animal adult

  1. Sóc adoptant d’animals adults, tant gats com gossos i us haig de dir que són els més agraïts, amb molt d’amor i paciència aprenen ràpid, quan comproven que els estimes perden les pors i son uns companys inigualables. Les satisfaccions i alegries que et donen no tenen preu. Adopteu adults!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada