Carn de laboratori

És una supernotícia: proteïnes d’origen animal sense patiment de cap tipus: amuntegament d’animals en granges, alimentació amb deficiències de qualitat, medicació continuada perquè no caiguin malalts, entre els medicaments els antibiòtics als quals molta gent ja s’ha fet resistent, tenir-los i tractar-los com a coses mirant bàsicament el rendiment econòmic, no en va se’n diu “explotació ramadera”. També hi ha la carn, generalment de producció ecològica, en què els animals estan ben tractats, viuen en espais saludables a l’aire lliure i estan alimentats d’una manera correcta. Poden viure sense patiments, però el final és el mateix: els fills són separats de les mares per dur-los a l’escorxador (vedells, corders, cabrits, poltres, cavalls…) i un llarga etcètera d’animals molt joves o adults la finalitat dels quals és una mort violenta i no exempta de patiment per les pobres bèsties.

Per una altra banda hi ha els ramaders, grangers i tot el sector que viu dels animals, cases de pinsos, productes veterinaris… que hauran de plegar o reconvertir l’empresa i adaptar-se a la nova situació. Pot semblar molt dramàtic, però al llarg de la història dins dels procés evolutiu de la humanitat tot es mou i tot és canviant. Molts oficis artesanals han hagut de plegar davant de l’avenç de les màquines que han vingut a alliberar els humans de càrregues i treballs molt feixucs.

El fet és que produir masses de carn sense que hi intervingui un sistema nerviós vol dir produir proteïna animal sense patiment. Si a més està lliure de medicaments, molt millor. Des d’un punt de vista organolèptic caldrà veure quin gust i propietats té, però segurament que -com tot- anirà millorant amb el temps.

Les persones que són vegetarianes per estalviar-se el sacrifici dels animals ja podran consumir carn tranquil·lament i pels vegetarians convençuts que la proteïna vegetal és millor, doncs no haurà canviat res. Ah! I pels que volen un bon filet d’animal criat amb granja si aquesta carn ofereix les mateixes propietats s’hauran d’acostumar al nou costum, tampoc no haurà canviat res i la consciència ho agrairà. Anys després recordarem quan als escorxadors havien de matar animals per alimentar-nos, com havia de ser de dur i desagradable, igual que ho seria avui si nosaltres haguéssim de matar amb les pròpies mans els animals que consumim. Feliçment els escorxadors, aquestes sales de tortura, desapareixeran.

La carn de laboratori ha vingut per quedar-se, i és una molt bona notícia!

Article complet:

*Plataforma Animalista Terres de Lleida no es fa responsable del contingut distribuït en en l’enllaç.

Feu corre la veu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada