Els galgos, no es mereixen el que reben!

De tots els cànids, els galgos són una de les races més que té un caràcter més agradable. Alhora és una de les races més maltractades per l’ésser humà, com la tradició que segueixen certs caçador del sud d’Espanya que es desfan d’ells un cop són vells o no serveixen per caçar de la manera més cruel i mesquina: abandonats, tirats en un precipici, lligats a les vies del tren, penjar-los d’un arbre amb les potes de darrere que tot just toquen el terra i cansats d’aquesta incòmoda posició, després d’hores, es deixen anar i ells sols s’escanyen.

Aquesta i altres “delicadeses”, com els durs entrenaments dels que els dediquen a les curses etc ha despertat la tendresa de les bones persones cap a aquests fidels animals dels quals només se’n pot parlar amb admiració i respecte. Per això s’han creat associacions que es dediquen de manera preferent a la seva defensa (Galgos 112, SOS GalgosGalgos del Sur, que són els qui denuncien el maltractament continuat d’aquests animals al sud d’Espanya.

Les qualitats d’aquests animals són moltes. Malgrat l’alçada, són molt pacífics i pacients i relaxa només de veure’ls ajaguts, tranquil·lament esperant l’hora del passeig. Són molt agraïts i bons per naturalesa. Per aquestes i moltes altres qualitats hi ha molta gent que, afortunadament, els adopta i ajuda a resituar-los en famílies que els estimin. El que no entenem és per què no estan més perseguides aquests tipus de pràctiques perquè no hi hauria d’haver cap tradició que estigués per damunt de la llei, si aquesta tradició ocasiona dolor, sofriment o simple i incomoditat gratuïta a un animal.
40.000 Galgos abandonats anualment parla de la pràctica encara vigent i com actuen les autoritats del sud davant del fet. Vergonyós!!

Feu corre la veu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada