Tots haurien de ser iguals

Mai no entendrem les protectores com es pot posar de moda una raça determinada de gos, gat, tortuga o papallona. Per a nosaltres qualsevol animal amb pèl, ploma o closca té el mateix dret a viure dignament i a ser estimat, que és la base de qualsevol relació amb els animals siguin humans o no. Diem tot això perquè les persones actuem generalment seguint les modes, segons veiem que fan, fem. És allò de la imitació, tan típic dels micos. Nosaltres no anem gaire més lluny, a jutjar pel nostre comportament des de sempre, som un mico nu, despullat, lliure de pèl, com diu el llibre de Desmon Morris. Així doncs, les protectores tremolem quan es posa de “moda” una raça determinada perquè d acord amb la demanda, se’n fabrica com a xurros, provinents de criadors, legals p no i, al cap de poc, igual que apareixen a les llars, apareixen al carrer i per tant a les protectores.

Hi ha races que la proliferació, l’únic problema que porta és el patiment de l’animal i de les cuidadores de les protectores que busquen desesperadament qui se’n faci càrrec amb responsabilitat, però la cosa s’agreuja quan es tracta de races perilloses tipus Pitbull, American Stanford etc. que es necessita un tipus determinat d’adoptant, a partir de l assegurança pertinent etc. Aquest és el cas dels gos llop txecoslovac, que, a més protagonitza la pel·lícula “Alpha”.
Aquest tipus de gos, aconseguit entre el creuament d’un gos pastor alemany i un llop, té unes particularitats molts especials no aptes per a qualsevol propietari. Necessita molta cura físicament ja que té un tipus de dolències que poden fer la seva tinença bastant enutjosa si no es disposa de molt temps i ganes d’atendre’l adequadament:
Displàsia de maluc i de colze, mielopatia degenerativa…necessiten molta activitat diàriament, estar ben ensinistrats i educats ja que tenen tendència a fer destroces a casa, assegurança etc. quan són adults a partir dels dos o tres anys tenen problemes de territorialitat amb els del mateix sexe. Per tant són difícils de tracte i cars de mantenir. Si no és una persona molt disposada i amb característiques determinades de temps, economia i paciència, no aconsellem per a res aquesta raça que portarà problemes tant als propietaris com a les protectores que els acolliran un cop abandonats o perduts, ja que serà difícil la ubicació primer i l’adopció després, tal com passa amb els gossos de races perilloses. Si malgrat tot, algú en té demanem que se l’eduqui, se’l xipi i que s’esterilitzin per tal de gaudir dels avantatges que aquests fets comporten.

Us aconsellem que llegiu els enllaços que us facilitem perquè pugueu comprovar directament la informació, facilitada per associacions que tenen contacte amb aquesta raça.

 

Article complet:

*Plataforma Animalista Terres de Lleida no es fa responsable del contingut distribuït en en l’enllaç.

Feu corre la veu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada