Encara no és història

Avui ja és història veure animals amb propietari que tenen paràsits visibles, és a dir puces i paparres. De tant en tant sona l’alarma i apareix un cas com el de Poio, Pontevedra, però en general la gent en té cura, sobretot perquè són molt evidents i són un exemple clar de deixadesa. Aquests paràsits externs poden transmetre malalties a través de la picada de puces o de les paparres. A més la pell lacerada per picades és més vulnerable a insectes com el mosquit transmissor de la leishmaniosi. Tot plegat posa en evidència la necessitat de mantenir el nostre animal de companyia lliure d’aquests paràsits incòmodes i perillosos.
Un punt i a part són els desparasitadors interns que netegen l’animal de cucs de diversa índole i que a part de ser un perill pel mateix animal ho són també per als humans, ja que es poden transmetre fàcilment a través de la saliva de l’animaló, després d’haver-se llepat les parts excretores que és la via habitual de sortida tant de larves com d’ous. Però aquest tipus de desparasitació no es té tant en compte, tot i que és tant O menys necessària que l’externa.
Els períodes de desparasitació solen durar uns tres mesos, passats els quals cal tornar a desparasitar. Si parleu amb professionals de veterinària us aconsellaran quins són els més adequats. D’aquesta manera podrem conviure amb l’animaló sense cap temor ni per ell ni per nosaltres.

Article del cas a Pontevedra:

*Plataforma Animalista Terres de Lleida no es fa responsable del contingut distribuït en en l’enllaç.

Feu corre la veu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada