Trobar l’equilibri, compartir. L’ós del Pirineu.

Des de temps immemorials l’espai d’alta muntanya era compartit amb animals no sempre sociables ni agradables als ulls dels humans. Eren animals dels quals no se’n podia treure cap rendiment i a més disputaven l’espai i les preses de caça amb els humans: eren els llops, les àligues, els óssos… A poc a poc la seva presència anà minvant, ja que es feien veritables batudes per eliminar-los. Era la llei del més fort i no hi ha dubte que les armes de foc hi van contribuir fins a la gairebé total extinció. D’aquí sorgeix el desequilibri i la proliferació d’espècies que, en no tenir depredadors, s’ han convertit en veritables plagues, són els porcs senglars i els conills, entre altres. I tornem a fer batudes per tal de controlar la població, però resulten del tot vanes. Ara s’està parlant de repoblar aquests espais per tal de tornar a la Natura allò que se li ha arrabassat: l’equilibri entre les diferents espècies. Però vet aquí que el rei de la creació se sent de nou amenaçat i no vol perdre els privilegis. Tot ha d’estar al seu servei per a gaudi, ús i explotació del que ha estat creat i sinó, s’elimina i llestos! L’humà ho sap fer molt be: treure de circulació allò que el molesta. S’ho ha cregut i vol el dret inalienable d’ús, abús i explotació. Vol ser més llest que la natura i no se’n surt. En comptes de posar la seva ment privilegiada i l’experiència al servei de l’equilibri i el saber compartir posant els mitjans i les renúncies, si calen, per fer-ho possible, tira pel dret i brama novament pel dret que històricament s’atribueix.
Amb seny es pot tenir tot, amb avarícia desmesurada com a únic hereu corre el risc de perdre-ho tot. Amb el que sabem podem treballar col·laborant amb la natura, però fracassarem si tornem a mostrar la cara fosca de la mort i la destrucció al servei només de la nostra cobdícia. Al Pirineu francès han trobat la manera de conviure amb l’ós. Hi ha grups, com Ipcena, que aporten raons de pes.
Escoltar, veure, sentir amb la ment i amb el cor. Trobar l’equilibri, compartir. Per què no?

Ipcena, estem amb vosaltres! No permeteu que us acallin!
Feu corre la veu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada