Els gossos i els gats potencien l’autoestima i el desenvolupament en els nens

Els animals de companyia com els gats i els gossos sempre han estat un suport comprovat pels propietaris adults o els menors que hi conviuen.

Aquests animals són els qui més beneficis aporten perquè són els qui més fàcilment interaccionen.

El gos, conegut afectuosament per molts infants com “bub bub” o el gat com el “miau”, solen ser l’animal preferit del nens però el que segurament alguns pares no saben és que quan van decidir tenir-ne un va ser tot un encert.

El fet de créixer al costat d’un gos o un gat els pot aportar beneficis emocionals, socials i formatius.

Els menors que es crien al costat d’animals domèstics són més propensos a enfortir la seva autoestima, a ser menys solitaris i, per tant, a desenvolupar millor les seves habilitats socials.

Qualsevol persona que hagi estimat un animal i hagi crescut al costat d’ell, és capaç d’apreciar de forma natural el valor de la companyia.

Per sota dels sis anys d’edat és quan els beneficis de conviure amb un animal poden ser més grans, encara que també són importants en preadolescents i adolescents.

Els beneficis no són només psicològics, també pot ajudar l’organisme dels més petits. Segons una investigació del Journal of the American Association, presentada al 2002, els menors que conviuen amb gossos o gats presenten un 50% menys de risc de patir al·lèrgies en un futur respecte els qui no tenen cap animal a casa.

Els beneficis són graduals depenent de l’edat de l ‘humà.

  1. Quan són nadons i comencen a caminar: en aquesta etapa de creixement, l’animal pot afavorir el desenvolupament motriu I cognitiu dels més petits, ja que aquests, a través d’aspectes sensorials I de moviment aprenen dels animals.
  2. Criatures en etapa preescolar: la relació entre una animal i un menor és molt positiva en aquesta etapa. Segurament l’infant desenvoluparà millor el sentit de l’empatia que altres menors i, per tant, es potenciarà la seva evolució socioemocional.
  3. Joves més grans (preadolescència i adolescència). La causa és que els animals domèstics requereixen cura I dedicació. Aquells adolescents que en tenen un a casa són més proclius a desenvolupar un sentit de la responsabilitat superior als qui no en tenen.

En conclusió els animals de companyia aporten beneficis en el desenvolupament psicològic, afectiu i social.

En cas que tingueu intenció d’incrementar la família penseu en una tinença responsable i eduqueu les criatures en el respecte, la responsabilitat I l’estimació en la interacció amb els animals de companyia.

Feu corre la veu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada