Els llops, no són interessos, són éssers vius!

El llop com altres espècies que han estat amb perill d’extinció en algunes zones, és un exemple més del joc d’interessos que hi ha en el tema animals.

Representa que primer cal salvaguardar els béns dels humans i també els seus prejudicis i fòbies, després ve la natura. Després ens lamentem que si aquella o altra espècie s’ha convertit el plaga (porcs senglars, conills…) quan abans hem fet desaparèixer els seus predadors naturals, trencant el cicle biològic i el que la natura necessita per estar equilibrada. read more

Això no és cuinar

Potser a algunes persones els farà gràcia que un noiet molt jove, dins del programa “Master Chef junior”, hagi de matar una anguila abans de cuinar-la, però els animalistes sabem que qualsevol acció que pot suposar dolor o perill per a un animal ens afecta i el rebutgem. Es allò del respecte a la vida, sabedors que qualsevol ésser viu hi té dret i que no es pot morir sense dolor. El nen recordarà sempre aquest episodi si és prou sensible, i si l’educació dels grans no aconsegueixen esborrar el mal tràngol explicant-li com a normal un fet que no ho és. Ja és prou dur menjar animals, molt més haver-los de matar abans i això no fa cap gràcia. És igual que sigui un gos ( a la Xina se’ls mengen), un ximpanzé, un conill, un pollastre O una anguila. Tot depenent de la cultura i de la sensibilitat acceptarem més una mort que una altra, però totes, absolutament totes fan escruixir els animalistes que les condemnem totalment. Per això hi ha molts animalistes vegetarians, convençuts que es pot viure tant O millor sense el consum de proteïna animal. Hi ha molta bibliografia sobre el tema, només cal obrir la ment a la informació i el cor al dolor que deixem enrere. Tant un com l’altre ens beneficien. En podeu estar segurs!! read more

Els galgos, no es mereixen el que reben!

De tots els cànids, els galgos són una de les races més que té un caràcter més agradable. Alhora és una de les races més maltractades per l’ésser humà, com la tradició que segueixen certs caçador del sud d’Espanya que es desfan d’ells un cop són vells o no serveixen per caçar de la manera més cruel i mesquina: abandonats, tirats en un precipici, lligats a les vies del tren, penjar-los d’un arbre amb les potes de darrere que tot just toquen el terra i cansats d’aquesta incòmoda posició, després d’hores, es deixen anar i ells sols s’escanyen. read more

Hamburgueses a base de plantes

La nostra societat cada cop està avançant més en el respecte cap als animals, això és el que demostra una notícia on el protagonisme no el té ni una persona ni un animal, sinó una cadena de menjar ràpid de Canadà.
En un primer moment pot semblar estrany ja que quan en parlem, no és precisament per felicitar-les, però per sort aquest cop és diferent.

Es tracta de la cadena “A&W Food Services of Canada”, la que era la segona cadena més important d’hamburgueses de Canadà. Aquesta empresa va evolucionar cap a la demanda de proteïnes vegetals per a introduir una hamburguesa feta íntegrament de pèsols, mongeta i remolatxes. read more

Gran iniciativa de Torrebesses!

A Torrebesses, la gent que estima els animals, està d’enhorabona. L’Ajuntament ha fet uns espais, molt correctes, per encabir els animals abandonats i perduts pel poble i el seu terme. Felicitem l’alcaldia per aquests gran pas a favor de controlar correctament els animals abandonats i perduts.

El protocol a seguir per qualsevol Ajuntament i que el Consell Comarcal i Plataforma recomanen és:

  1. Deixar l’animal trobat a l’espai municipal i passar-li el lector de xip per comprovar si té propietari.
  2. Si té xip trucar a les oficines de l’AIAC o a les de l’ANICOM per poder avisar el o la propietària a qui donaran avís perquè el vagi a buscar.
  3. Si no té xip fer-ho saber a través de l’Ebando per si algú l’ha perdut, fent una descripció de l’animal. Si és un gos perdut sense xip, recomanar al propietari que l’hi posi, ja que és la seva obligació.
  4. Si no té xip ni ningú de la zona l’ha perdut, caldrà portar-lo al CAAC Segrià d’Alcanó.
  5. Si el municipi té la sort de tenir Grup Local de suport, deixar-los la clau i ells s’encarregaran de cuidar-lo abans de dur-lo a Alcanó o mentre s’espera el o la propietària que el recuperi.

Hi ha diferents pobles que s’han decidit a fer de bell nou un espai per acollir els animal fugits o abandonats: Torrefarrera, Alpicat, Almenar, Alguaire, Torrebesses… Altres han optat per adequar un espai ja existent (antic escorxador, magatzem…): Artesa de Lleida, Torres de Segre, Albatàrrec, Alcoletge, Rosselló… read more

Les abelles, un element imprescindible en la biosfera

Tal com la biologia i els estudis científics demostren, les abelles són imprescindibles per a la supervivència humana. Sense abelles no hi ha pol·linització, sense pol·linització no hi ha fruits, és a dir aliments, i sense aliments la vida a la Terra és impossible.

Hi ha uns insecticides que maten les abelles són els neonicotinoïdes. Les cases de fitosanitaris només observen el que els interessa, no s’adonen que si desapareixen les abelles, desapareixerà l’agricultura i, per tant, el seu propi negoci. L’administració hauria de ser més exigent amb l’eficàcia i innocuïtat d’aquests productes per les mateixes raons i, sobretot, perquè finalment serà un factor d’empobriment pel sector agrari i per tant per la població que en depèn. El mateix pagès també ho hauria de tenir en compte, ja que l’afecta molt directament. Per què fins que no toquem les conseqüències dels nostres errors no actuem? read more

D’on provenen els ous que mengem?

Segons el cens de l’any 2017 a Espanya hi ha prop de 1300 granges de gallines ponedores, que fan un total de més de 47 milions de gallines. També hi ha producció d’ous en espais fora de les granges, és la producció d’ous dits “campers” i de “sòl o terra”. Si anem als percentatges, el 88% són ous de granges amb gàbies i bateries. Aquests animals viuen en molt males condicions i físicament acaben amb greus problemes de salut, algunes sense plomes i moltes amb els becs escapçats perquè no es mengin els ous. Altres moren i no sempre els cadàvers es treuen amb la rapidesa que caldria. Aquests ous són prou aptes per al consum? read more

Campanya d’esterilització fallidada: més abandonaments i més morts!

Mil gossos (1000!) abandonats O perduts a Lleida anualment. A Catalunya hem passat de 25.000 fa deu anys a 30.000. De gats ni se sap. No es compten les canilles salvatges ni els que moren a les carreteres atropellats o als camps per inanició.

Aquest any les protectores han rebut desenes de cadells abandonats. En aquest tema som un país endarrerit, res a veure amb el nord d’Europa i això que la nostra Llei de protecció és capdavantera a l’ estat, però si no es compleix és paper moll! Vergonya!! read more

Tots haurien de ser iguals

Mai no entendrem les protectores com es pot posar de moda una raça determinada de gos, gat, tortuga o papallona. Per a nosaltres qualsevol animal amb pèl, ploma o closca té el mateix dret a viure dignament i a ser estimat, que és la base de qualsevol relació amb els animals siguin humans o no. Diem tot això perquè les persones actuem generalment seguint les modes, segons veiem que fan, fem. És allò de la imitació, tan típic dels micos. Nosaltres no anem gaire més lluny, a jutjar pel nostre comportament des de sempre, som un mico nu, despullat, lliure de pèl, com diu el llibre de Desmon Morris. Així doncs, les protectores tremolem quan es posa de “moda” una raça determinada perquè d acord amb la demanda, se’n fabrica com a xurros, provinents de criadors, legals p no i, al cap de poc, igual que apareixen a les llars, apareixen al carrer i per tant a les protectores. read more

Els perills que suposen els nostres residus al món animal

Després de les darreres mesures sobre cobrar l’import de les bosses de plàstic, molta gent, quan anem al súper o a les botigues del barri, utilitzem les de teixits diversos però això és “pecata minuta”. Fa falta una política decidida i eficaç des de l’administració per evitar tant plàstic innecessari. Per exemple unificar els envasos de begudes, detergents etc. i que siguin de vidre i reutilitzables. Que puguem comprar evitant les safates de porexpan i de plàstic. Fins i tot quan es compra al detall (granel) ho serveixen en safates. Però caldria que fos una disposició administrativa. read more